|
Antonio Machado a Barcelona, abril 1938-gener 1939  |
Ahir es va celebrar a l’Hotel Majestic de Barcelona un sopar homenatge a Antonio Machado, rememorant l’època que va viure a Barcelona durant la guerra civil, en part allotjat en aquest mític hotel.
La historia es remunta al 1938 quan el poeta sevillà Antonio Machado abandona la seva casa de Madrid, degut a la guerra civil i a les seves idees polítiques. Arriba a Barcelona, procedent de València juntament a la seva mare, la senyora Ana; el matrimoni format pel seu germà, José Machado, i Matea; i les tres filles d’aquests, Eulalia, Carmen i Mari. Era el mes d’abril, i la seva estada a la ciutat comtal es prolongà durant mesos, exactament fins el 22 de gener de 1939, moment en que començà el seu viatge cap a l’exili a França.
L’Hotel Majestic seria llavors el primer lloc on s’allotjaria la família Machado, avui en dia un hotel renovat de cinc estrelles situats al Passeig de Gràcia número 68, rodejat de magnífics edificis modernistes, entre ells els d’Antoni Gaudí. Durant la seva estança a l’Hotel Majestic, Antonio Machado va viure grans experiències, conegué el novel·lista nord-americà Waldo Frank, que havia escrit sobre Machado el 1924, i coincidí amb bons amics com el també poeta León Felipe i José Bergamín, ambdós allotjats a l’hotel.
Malgrat que les nebodes de Machado gaudien dels seus dies al Majestic, sent la primera vegada que estaven en un hotel tan gran i luxós, amb dinars servits en taules vestides amb estovalles elegants i ateses per cambrers, segons elles, molt atents. L’enrenou d’un hotel gran, al centre de la ciutat i en temps de guerra, no satisfeia al poeta, que no deixava de treballar i desitjava la tranquil·litat d’un refugi llunyà. És per aquest motiu que es trasllada a la Torre Castanyer, situada a la zona alta de la capital, als peus de la muntanya del Tibidabo.
En la tranquillitat de la Torre Castanyer, Antonio escrivia i rebia visites d’altres intel·lectuals, sobretot els diumenges. Un d’ells molt assidu, era Tomás Navarro Tomás, filòsof i lingüista i Eduard Martínez Torner, musicòleg, amb ells també es reunia el filòsof i catedràtic Joaquín Xirau i el metge de Machado, el doctor Josep Puche Álvarez. Durant la seva estança a la casa col·labora amb lar revista Hora de España y La Vanguardia on reflectia i defenia els seus ideals polítics. També va escriure alguns pròlegs per llibres com és el cas de «Los españoles en guerra» de Manuel Azaña i el pròleg que va fer per a «La Corte de los Milagros» de Valle Inclán.
Malgrat sentir-se tranquil a Barcelona, els bombardejos sobre la Ciutat Comtal s’anaven incrementant, per aquest motiu Antonio Machado i la seva família posen rumb a Colliure, al sud de França, on precisament moriria dies després. Per acomiadar-se de Barcelona i ja gairebé d’Espanya, Antonio, el poeta «de maldestre indumentària», «l’home més descuidat de cos i més net d’ànima» segons Unamuno, es posà el seu millor vestit: un de blau marí, net i ben planxat però que li anava grandiós, com comentava la seva cunyada, Matea Monedero.
Un clàssic d’èlit al cor de Barcelona
Després de gairebé un segle de trajectòria (des del 1918), Majestic Hotel & Spa Barcelona és avui tot un clàssic dins l’oferta hotelera de la ciutat, a més d’un reconegut punt de trobada social al Passeig de Gràcia barceloní. Per les seves habitacions han passat estrelles de cine, artistes, polítics, figures de l’esport i empresaris de prestigi, que han valorat la qualitat de les seves instal·lacions i la professionalitat d’un servei discret i eficaç. L’hotel forma part del grup Majestic Hotel Group, propietat de la família Soldevila.
 |
Nandu Jubany, assessor gastronòmic de l’Hotel Majestic des de fa uns mesos, fou l’encarregat d’elaborar un menú especial en honor a Antonio Machado, amb plats basats en receptes pròpies d’aquella època i que li agradaven al poeta. Vila Viniteca seleccionà els vins que acompanyaren aquests plats.
Aperitius: coca de recapte amb anxoves; pèsols ofegats amb botifarra de parracs; terrina de foie-gras amb compota de poma; bacallà a la romana i vol-au-vent d’espàrrecs de marge i gambes a la Cardinale acompanyats de cava Freixenet Casa Sala Gran Reserva 2005. Fa gairebé cent anys, la família Ferrer-Sala elaborava les primeres ampolles de Freixenet al celler Casa Sala de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès). Fa uns anys, Josep Ferrer Sala decidí rendir homenatge als seus pares. Per aquest motiu recuperà el celler, restaurà l’originària premsa vertical centenària i ideà uns petits dipòsits per fermentar per separat cada lot i cada varietat. Casa Sala Gran Reserva 2005 és un assemblatge de parellada, macabeu i xarel·lo i ha descansat durant 4 anys a les caves. Un brut nature que té cos sense pesar. Té estructura però és digerible. Un final sec arrodoneix un cava de categoria.
 |
Com entrant es serví un trinxat de faves amb tavella amb cigrons i tripetes de bacallà amb Viña Tondonia blanc reserva 1985. És un assemblatge de 90% viura i 10% malvasia amb un any en tina i 6 anys de criança en bóta, es comercialitzà fa més de 10 anys. Poquíssimes ampolles disponibles.
 |
 |
|
El sopar seguí amb un caneló de col de pell de galàpat de faisana trufada i costellam de xai amb múrgules i fruits secs, amb 2 de les 25 exclusives i limitades doblemagnum d’Alvaro Palacios Gratallops 2009. Un vi de vila de Gratallops elaborat amb samsó, garnatxa, cabernet sauvignon i syrah de vinyes en propietat al municipi de Gratallops: La Baixada, Coll del Corral, Obagues, Manyetes, Capella, Mas d’en Pallarès, Socarrats i L’Ermita.
 |
 |
|
 |
||
De postres, soufflé reial amb maduixes al pebre amb Lustau East India Solera. Un dolç vi de Xerès assemblatge d’Oloroso i Pedro Ximénez envellits en una solera de 33 bótes dos anys més.
 |
 |
|
I per finalitzar, «petits fours»: teules d’ametlla i bombons a l’armagnac amb Château de Laubade 1938, un rar i exclusivíssim Armagnac del 1938 per celebrar l’any en què Machado arribà a Barcelona.
 |