Un any de contrastos!
Laboriosa, capritxosa, incerta, versàtil…
Molts adjectius es poden aplicar a aquesta difícil anyada.
En efecte, l’any 2012 no perdonà als viticultors: ¡fins i tot els més prudents gairebé van perdre el nord…!
Les gelades d’hivern van provocar –des del principi– l’heterogeneïtat a la vinya. El pitjor fou que alguns ceps vells de garnatxa i syrah no van resistir aquestes gelades. La pèrdua d’un valuós patrimoni, l’impacte en els rendiments de la futura collita, el viticultor estava sota pressió…
Pel contrari, els mesos de juliol i agost van ser extremadament càlids, provocant una acceleració de la maduració en un principi, i un greu estrès hídric en una segona etapa.
De manera excepcional, els viticultors van beneir les pluges caigudes a principis de setembre, pluges que foren benvingudes i que van impulsar la maduresa fenòlica dels raïms.
Al final, decidir el moment òptim per veremar es convertí en un veritable mal de cap als viticultors! De manera que la verema dels diferents ceps i les diferents parcel·les van seguir un ordre molt poc normal…
Una última observació: aquells productors que van apostar per realitzar una verema més tardana, no van ser necessàriament els guanyadors. ¡L’excepció que confirma la regla!
En aquest moment, mentre les cuvées es troben al final de la fermentació, els vins ja imposen el seu veritable potencial: mostren un molt bon nivell, i per tant ens porta a admetre que del contrast pot néixer l’harmonia…
