La millor anyada dels vint-i-quatre anys d’idil·li amb el Priorat.

L’any 2012 ha estat el més sec de la nostra història a la regió.

Si comparem la pluviometria dels tres últims anys des de gener fins a finals d’agost, observem que la pluja caiguda el 2012 ha suposat una tercera part de l’acumulada en un any normal: amb prou feines 135 litres. D’altra banda, l’hivern, seguint la tònica dels quatre darrers anys, ha estat extremadament sec: tan sols 6,8 litres entre novembre del 2011 i principis de març del 2012. Així, pot dir-se que l’únic suport hídrid d’aquesta anyada foren les pluges enregistrades entre març i abril: 121 litres. El que vingué després fou un període de sequera sense precedents: maig, 9 litres; juny, 8; juliol, 13, i cap a l’agost. En canvi, al setembre dos dies de precipitacions van ser suficients per assolir 48 litres.

El perquè d’aquesta anyada extraordinària en concentració i expressió aromàtica recau, al nostre parer, en la suma de dies i mesos faltats de pluja durant el cicle de la vegetació de la vinya.

A les nostres vinyes més càlides la brotada començà el 2 d’abril, immersa en les típiques pluges de primavera després d’un hivern d’intensa sequera. La floració fou perfecta en la varietat garnatxa, amb un quallat al cent per cent, un fet no gaire habitual pels clons antics d’aquesta varietat. A continuació el granat es fou desenvolupant lentament i sense exuberància degut a l’escàs suport hídric —sols 17 litres entre maig i juny—.

El verol, que començà a mitjans de juliol, suposà un esforç extraordinari per a la  planta, i és quan aquesta més necessita la pluja; doncs bé, en tot el mes amb prou feines caigueren 13 litres. I a l’agost ni un núvol.

Si a tot això l’acompanya un final de primavera de maig a junt amb màximes de 36,7ºC i 39,1ºC, respectivament, i un agost amb màximes de 40ºC, s’entén que l’esforç de la planta sigui infinitament major i que els gotims i els raïms no experimentessin cap creixement.

Així doncs, una vegada més les varietats autòctones garnatxa i samsó han reivindicat el seu estatus temperamental al Mediterrani assimilant la sequera i la calor i preservant la seva vegetació i fotosíntesis, presumint a la vegada d’enteresa i frescor en la seva justa massa foliar.

Tota aquesta gran quantitat de petits gotims van arribar al final de la maduresa fenòlica gaudint d’un setembre i un octubre (mes en que veremàrem la majoria de la nostra collita) molt frescos i amb sorprenents pluges. Aquestes pluges van temperar l’ambient i van rentar la fruita fins gairebé purificar-la, sense que aquesta amb prou feines begués després de tancar els seus vasos per lignificació i agostament de l’estructura vegetal del sarment i la rapa.

Des del 1989 aquesta serà la millor anyada. De pes i consistència que desperten un gran interès impulsiu per gaudir immediatament dels seus voluptuosos i vibrants encisos. Un vi amb llarga vida, que ens farà gaudir en el temps de la indescriptible i singular confluència entre natura i tradició, tan ocasional a la història.

2012: un any nascut per la glòria i per omplir els nostres dies de delícia, plaer i l’emoció dels bells misteris. Estimulant i espiritual, flueix amb un gran cabdal i ric en detall tocats de màgia. Una anyada plena d’il·lusió!