Per Lluís Ariza
En el món borsari es coneix el terme Medium Caps com aquelles accions de renda variable d’empreses de capitalització mitjana, fonamentalment d’entre 15 milions i 3.000 milions d’euros.
Dins del vi bordelès, l’estructura pot assimilar-se al món borsari, podem comparar-lo amb la manera en què els cellerers venen generalment una part de la seva producció als négociants a través d’un arbitratge que són els courtiers que cobren la seva comissió i fixen el preu.
És un sistema que ara s’ha estès a molts països i que consisteix en que els cellers donen a conèixer els seus vins abans que s’acabi el període de criança, abans d’embotellar, als négociants a través del denominat courtier. A Bordeus això succeeix durant les 2 primeres setmanes d’abril, per valorar la qualitat del vi. Posteriorment aquests oferiran aquests vins als seus compradors a un preu avantatjós, que abonaran immediatament, i hauran d’esperar uns 2 anys per rebre’ls. Si el preu és correcte i l’anyada és de gran qualitat, el comprador pot obtenir una plusvàlua considerable. Si passa com en l’any 2010, una gran anyada, en què els preus de sortida van ser molt alts, el comprador final no va obtenir un augment immediat de valor. Així mateix és interessant comprar a l’avançada per assegurar-se la possessió d’aquestes ampolles, ja que cap la possibilitat que en petits cellers i de poca producció, les ampolles s’exhaureixin.
En aquest article tractarem d’aquells cellers de Bordeaux que produeixen grans vins negres i el preu és almenys un 50% inferior als grans Premier Grand Cru del Médoc: Château Margaux, Château Lafite Rothschild, Château Latour, Château Mouton Rothschild; a Graves, Château Haut-Brion; a Saint-Émilion, Château Ausone i Cheval Blanc; i els Pomerol: Château Petrus, Le Pin o Château Lafleur, i que al meu entendre poden ser tan grans com “els grans”, sense haver de desemborsar el preu d’aquests, el que en diríem en borsa valors mitjans.
CHÂTEAU COS D’ESTOURNEL
Sens dubte la més bella propietat del Médoc i possiblement de tot el bordelès.
Un Deuxième Grand Cru a l’alçada d’un Premier Grand Cru. Fundat per Louis Gaspard, nascut el 1762 i que va viure 91 anys, durant la seva vida la seva passió va ser el seu Cos. També conegut com el Maharajà de Saint-Estèphe, per la seva afició a conèixer llocs llunyans i exòtics. Va transformar Cos d’Estournel en una pagoda xinesa!!!
A causa de les fortes deutes contretes, el va vendre a un banquer anglès que li va permetre viure a “les seves terres” fins a la seva mort el 1853, dos anys abans que el classifiquessin, el 1855, com Deuxième Grand Cru i, per descomptat, el millor vi de Saint-Estèphe.
Està situat a un cim just al nord de la denominació Pauillac i des de la seva torre s’albira Château Lafite Rothschild.
És a partir del 1982, sota la propietat de la família Prats, que s’elaboren els seus millors vins. Aquest any 1982 ofereix un vi tan deliciós i alhora opulent i elegant, que s’assembla al més ric Pauillac. Trenta-cinc anys després segueix estant deliciós i pot durar fàcilment 15 anys més. Al Château el venen a 500 euros l’ampolla i crec que és una de les millors compres que poden fer-se.
La seva vinya de 65 ha de superfície està composta per un 60% de cabernet sauvignon, 38% merlot i un 2% de cabernet franc. També elabora un segon vi, Les Pagodes de Cos, un vi de plaer i des de fa poc temps, el Cos Estournel Blanc, assemblatge de sauvignon blanc 75% i sémillon 25%, un dels millors blancs que he tastat, fresc equilibrat i sensual.
He tingut l’oportunitat de tastar en Primeur l’anyada 2016. Un any amb unes condicions climatològiques inèdites, pluges fins a juny de 750 mm, que corresponen a les pluges de tot un any sec i, a partir de juny i durant 3 mesos, sequera, només interrompuda per les pluges del 13 al 15 de setembre. Diuen que ni els més vells recorden un any així. Juliol assolellat però fresc a les nits. Agost amb temperatures fins 35ºC. Pateixen les vinyes joves però les més velles resisteixen bé. Al setembre va seguir la calor amb vent després de les pluges ja descrites, una pluja ben intencionada que van refrescar el raïm, els va donar energia i va fer respirar la vinya. I després va tornar la calor fins al final de la verema. Va ser sens dubte un dels millors Primeurs que vaig provar, no només d’aquest any sinó també de molts altres.
CHÂTEAU PICHON LONGUEVILLE BARON
Sortint de Cos d’Estournel i accedint a la D-2, a la part més meridional de Pauillac hi ha aquest château, situat davant de Château Pichon Longueville Comtesse de Lalande, amb el qual anteriorment formaven una sola propietat.
Construït el 1851 per Raoul de Pichon Longueville va ser propietat de la família Bouteiller entre 1933 i 1988. En aquest any va ser adquirit per AXA Millésimés, i restaurat totalment sota la direcció de Jean-Michel Cazes. Sota l’assessorament i col·laboració del Centre Pompidou es va realitzar un ambiciós projecte arquitectònic que combina tradició i modernitat.
Quan vaig visitar per primer cop Château Pichon Longueville vaig quedar sorprès i entusiasmat amb el projecte realitzat. Però encara més que l’edifici em va atreure la sala de cuvées i encara més el seu vi jove de només 2 anys. Recordo que vaig tastar la seva anyada 1989, un any complicat ja que al Médoc i Graves a l’inici del setembre el cabernet sauvignon va arribar als 14ºalc., un fet inaudit a la zona. Nerviosisme general!
Qui va saber esperar i no va tenir la temptació de fer la verema immediatament, va aconseguir vins extraordinaris, com va ser en el cas de Château Cos d’Estournel, Château Haut-Marbuzet, Château Beychevelle, Château Pichon Longueville Comtesse de Lalande, Château Pichon Longueville Baron, Château Palmer, Château Haut-Brion i Château La Mission Haut-Brion.
És un château de gran superfície de vinya, té 70 ha, amb un 60% de m cabernet sauvignon, un 35% de merlot, un 4% de cabernet franc i un 1% de petit verdot. Produeix unes 240.000 ampolles del seu primer vi, sempre a un preu molt ajustat en relació qualitat/preu, 120 euros l’any 2015.
CHÂTEAU LYNCH‑BAGES
Si em demanessin quin vi de Bordeus és sumptuós, llaminer, una mica extravagant, fi, elegant amb un pas de boca llarg i de llarga guarda, no ho dubtaria, aquest és Château Lynch-Bages 1990.
Està situat a l’oest de la D-4, també Route du Vin, en una petita elevació coneguda com altiplà de Bages —Bages ve de Bacchus, déu del vi— des d’on es pot visualitzar Pauillac i el riu Garona. Davant del celler, hi ha l’hotel i restaurant Cordeillan-Bages, el millor de tot el Médoc. I a dos minuts hi ha un petit village, amb la plaça Bages, un lloc deliciós per menjar i tastar vins.
Amb més de quatre segles d’existència, va ser fundat al segle XVI per Thomas Lynch, el fill d’un emigrant irlandès, i la seva família va gestionar el celler durant els segles XVII i XVIII. La seva època de major apogeu van ser les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat especialment 1953, 1955, 1957, 1959 i dels seixanta, 1961, 1962 i 1966. Va ser tal la qualitat que molts el consideraven tan bo com un Mouton Rothschild, a només a 2 km.
Va decaure durant els anys setanta fins que al 1981, de la mà de Jean-Michel Cazes, es van substituir les velles tines de roure per tines modernes d’acer inoxidable. A partir d’aquí els seus vins són excel·lents, amb una joia destacable l’any 1990.
Disposa d’una vinya de gran superfície, de 90 ha, composta per un 73% de cabernet sauvignon, un 15% de merlot, un 10% de cabernet franc i un 2% de petit verdot, amb una producció d’unes 420.000 ampolles. Si aneu pel Médoc, visiteu i passeu una nit sopant al Cordeillan Bages que és propietat del celler, demanin si els queda un 1990 i sinó el 2000.
CHÂTEAU PALMER
Vaig conèixer Château Palmer en un fred i plujós dia de la festivitat de Saint Martin, en aquella ja llunyana tardor del 1992. Vaig entrar al celler sense cita prèvia –avui seria impossible– i ens van atendre meravellosament i vaig participar en un tast al costat d’uns comerciants holandesos. Aquell dia vaig tastar un Château Palmer 1953, un vi que em va canviar la vida. Era diferent a tot el que havia tastat en la meva vida. Tan fi, vellutat, llaminer, llarg i profund que no m’hauria importat beure-me’n una ampolla magnum o jeroboam. També recordo haver tastat aquell dia dos vins acabats de néixer, les anyades 1989 i 1990 que al llarg dels anys han estat els meus vins preferits.
El 2014 s’han complert 200 anys des que el va adquirir Charles Palmer, un general anglès a les ordres del general Wellington per 100.000 francs. Es va casar amb una rica i jove de Bordeus i va invertir tota la seva fortuna en el château. Però per dificultats econòmiques el va vendre 40 anys més tard a uns banquers de París, els germans Péreire, que van ser els qui van construir el castell tal com es conserva avui.
En aquella època, segle XIX, els vins de Bordeus a Anglaterra rebien el nom de Claret-Lovers a causa de la seva falta de color i fortalesa. Consta que ja el 1759 els elaboraven amb assemblatges de vins procedents de ceps de syrah de Côtes-du-Rhône, a la part alta del turó de l’Hermitage.
Des del 2004, impulsat pel gerent Thomas Duroux, elaboren com a homenatge a la seva història unes poques ampolles d’un vi al que a més de cabernet sauvignon i merlot afegeixen entre un 12% i un 20% de syrah. El nom de l’etiqueta: Historical XIX Century Wine, difícil de comprar atès que va dirigit al mercat dels Estats Units i el Japó. És un vi excepcional que millora any rere any en les poques ampolles que vaig poder comprar. El preu és similar al seu Grand Cru.
És el vi de la zona de Margaux i possiblement del Médoc que, a causa de la seva elevada proporció de merlot, s’assembla més a un Pomerol. I una altra gran qualitat és que es pot prendre igualment jove, com al cap de 20 anys i tranquil·lament després de 30 o més. Algunes ampolles estan elaborades amb coupage de syrah.
CHÂTEAU TROTANOY
Escriure d’un vi d’una zona de Bordeus no és fàcil, tot i tenir en compte que no descrivim els top ten, o sigui els més cars, ni els que arribin a la meitat del preu d’aquests. Però si d’una zona m’ha estat difícil ha estat de Pomerol, que és per a mi la zona on més i millors vins s’hi elaboren i també els més cars, amb excepció d’algun vi bourguignon de la maison Romanée-Conti.
Dos són els vins més cars del Pomerol, Château Petrus que el 2015 va tenir un preu de venda en primeur de 2.190 euros i Le Pin, a 1.650 euros. Preus que espanten, tot i que per a mi Le Pin és el merlot més fi que he conegut.
Per això és destacable Château Trotanoy, un vi a un preu del 10% del valor d’un Petrus i gairebé tan bo, a 229 euros de preu de sortida en 2015.
Està situat a menys d’1 km de Petrus, a l’oest, en un sòl argilós i de grava. La seva vinya de 7 ha està composta per un 90% de merlot i un 10% de cabernet franc.
Pertany al mateix grup que Petrus, i encara que la seva vinificació és semblant, només es renova cada any el 40% de les bótes de roure. Hi ha qui li diu el Petit Petrus, per alguna cosa serà.
Els seus millors anyades són a partir del 1995, ja sota la direcció de Christian Moueix, que ha elaborat 4 anyades excel·lents: 2000, 2001, 2003 i sobretot 1998, un dels millors que he tastat mai, un vi profund, amb molt de cos, amb un taní fi molt femení, però amb un final llarg i corpulent. Aguantarà almenys 50 anys.
Diu el guru Parker que alguns vins de Trotanoy poden ser bevibles fins després de 100 anys. “Quin gran vi!”, pensa un quan sent aquesta afirmació.
CHÂTEAU ANGÉLUS
Situat molt a prop del campanar de Saint-Émilion, deu el seu nom al fet que des de les seves vinyes es poden escoltar alhora les campanades de l’àngelus de tres esglésies properes, la capella de Mazerat, l’església de Saint-Martin-de-Mazerat i les del campanar de Saint-Émilion.
Château Angélus era un vi poc conegut i apreciat fins a la dècada dels vuitanta. Envellia fins llavors en b
ótes de ciment, així que els seus vins tot i que eren molt suaus i aromàtics, no tenien força per a més de 10 anys.
Michel Rolland, que en els anys vuitanta va ser requerit per la propietat, va canviar totalment la vinificació. Des de llavors la seva fermentació es realitza en bótes de roure, amb una selecció en vinya molt exigent i amb només els millors raïms a la selecció final. En els últims anys es vinifiquen en diferents dipòsits, el merlot més fi en acer inoxidable, el formigó per al cabernet franc i els millors vins en bótes de fusta. Amb això ha aconseguit un nou estil amb molta fruita, vins suaus, rics i més intensos, amb més color i més concentrats, que envelleixen durant molts anys.
El 2012, el van embotellar amb una etiqueta de color negre que indica que havia estat reconegut com Premier Grand Cru Classé “A”, el més alt guardó que fins llavors només Château Ausone i Cheval Blanc havien obtingut. També a aquesta revisió es va incorporar Château Pavie. I pensar que el 1985 li va ser denegada la qualificació de Premier Grand Cru Classé “B” i que no va obtenir aquest reconeixement fins al 1996!
La seva vinya de 23 ha està composta per un 50% de merlot, un 47% de cabernet franc i un 3% de cabernet sauvignon. Amb grans anyades en els últims anys, 1989, 1990, 2000, 2003 i 2005, és l’exemple de vi modern, d’alta tecnologia però que alhora manté el caràcter d’un gran Saint-Émilion. Chapeau!
Els châteaux descrits són la meva petita selecció, però al seu costat hi ha almenys un centenar més de châteaux que reuneixen les mateixes característiques i sens dubte alguns fins i tot són millors.
A manera de recordatori, n’esmentaré uns quants que no han de faltar en aquest article: Château Beau-Séjour Bécot, Château Brane-Cantenac, Château Cànon, Château Clinet, Château Ducru-Beaucaillou, Château L’Égliset-Clinet, Château Figeac, Château Gazin, Château Hosanna, Château La Conseillante, Château Léoville Barton, Chateau Leoville-Les Cases, Château L’Évangile, Château Montrose, Château Pavie-Macquin, Château Pichon Longueville Comtesse de Lalande, Château Tertre Rôteboeuf, Château Troplong Mondot i, naturalment, Vieux Château Certan.
ÉS NEGOCI ADQUIRIR VINS A L’AVANÇADA?
Comprar vi bordelès de bona anyada, amb la seguretat que ha estat conservat en perfectes condicions, sempre és negoci. La cabernet sauvignon i també la merlot són dues varietats que envelleixen molt bé i que en grans anyades tenen un potencial de guarda de 40 a 50 anys, que en el cas d’alguns vins d’anyades excepcionals pot arribar als 100.
Vegem-ne un parell d’exemples: A l’anyada 1982, els preus de sortida dels vins de Bordeus eren els següents:
Château Lafite Rothschild: 35 euros.
Château Cheval Blanc: 35 euros.
Chateau Léoville-Las Cases: 10 euros.
Château Cos d’Estournel: 10 euros.
Château Mouton Rothschild: 35 euros.
Château Latour: 35 euros.
Château Pichon Longueville Comtesse de Lalande: 8 euros.
Si bé avui aquestes quantitats poden semblar barates, fa 35 anys, 35 euros equivalien a 5.823 ptes. que llavors era una quantitat considerable.
Quant valen el 2017?
Chateau Lafite Rotchschild, valor actual 3.520 euros, que representa 100 vegades el valor inicial.
Château Cheval Blanc, 892 euros, que representen 25 vegades més sobre el valor inicial.
Château Léoville las Cases, 659 euros, representant 65 vegades el seu valor de 1982.
Château Cos Estournel, 500 euros, 50 vegades el seu valor inicial.
Château Mouton Rotchschild, 1.281 euros, 36 vegades el valor 1982
Château Latour, 1971 euros, 56 vegades del valor inicial
Château Pichon Longueville Comtesse de Lalande, 618 euros, 77 vegades el valor de 1982.
No crec que ni en el mercat immobiliari es puguin obtenir aquestes plusvàlues. Qualsevol persona que hagués invertit adquirint 10 caixes de qualsevol d’aquests vins avui podria tenir una jubilació milionària.
L’anyada 2001 va ser inferior a la del 2000, les seves vinificacions van ser difícils i complicades a causa de les fortes pluges d’octubre i, en general, aquesta anyada va ser més lleugera, i menys impressionant i concentrada que l’any anterior i per això els preus van ser inferiors.
Els grans Premiers Crus del Médoc, Margaux, Latour, Lafite i Mouton, van sortir a un preu de 168 euros. Actualment tant Margaux, Latour i Mouton estan sobre els 650 euros i Lafite es dispara fins a 1.300 euros.
Però si comparem amb la borsa espanyola i en particular el valor més emblemàtic del selectiu IBEX-35 i de major capitalització, Telefónica, veurem que el 2001 una acció es cotitzava a 15 euros. En aquest mes de maig 2017 el seu valor mitjà és de 10 € l’acció.
O sigui que fa 16 anys una persona podia adquirir una ampolla de qualsevol Premier Gran Cru venent 11 accions de Telefónica i avui per la mateixa compra se’n necessiten moltes més. Suposo que aquesta afirmació em serà durament debatuda per qualsevol financer/financera que m’exposarà que no he tingut en compte el PER, el dividend, la relació euro/dòlar, les OPV, els warrants, la rendibilitat acumulada, el seu valor comptable, ni el nombre d’accions disponibles etc., però per als no entesos si volem tenir un Primer Gran Cru, haurem vendre 65 accions de Telefónica per adquirir un Château Margaux, o Château Mouton Rothchild o Château Latour, i 130 accions per a un Château Lafite.
Tal com queda exposat, sí que val la pena comprar vi, i millor si pot ser a l’avançada, s’obté el millor preu i les ampolles són lliurades pels cellers. En bones anyades pot incrementar-se un 50% del valor de compra al moment que el client rep la seva comanda. El vi sempre puja i la borsa… puja i baixa.
Lluís Ariza
Lluís Ariza Soler és aparellador municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha compaginat treballs en el ram de la construcció amb les seves grans aficions gastronòmiques i enològiques. Des del 1975 ha recorregut milers de quilòmetres per visitar els grans temples de la gastronomia a Europa, especialment a Bèlgica, Itàlia, Espanya i, sobretot, França. A partir del 1992 i arran d’un viatge a Bordeus, la seva passió pel vi s’accentua. “Vaig tornar a néixer”, explica Ariza sobre aquest moment de la seva vida. Ha visitat alguns dels millors chateaux de Bordeus, grans crus de Borgonya, entre ells el Domaine de Romanée-Conti. Ha participat com a jurat en diversos concursos per a l’elecció del millor sommelier tant a Catalunya, com a Espanya o Andorra i també és assidu participant de les múltiples tastos i actes relacionats amb el vi que se celebren a Barcelona. Els seus textos, amens i didàctics, tenen especial interès en la història, el terreny i les seves qualitats, el buquet i el maridatge.