Els hiverns acostumen a ser cada vegada més càlids. També les anyades. Les pluges es concentren en menys dies i les hores sense núvols augmenten. Els temps estan canviant. A poc a poc tot està canviant i el 2023 no va ser una excepció. Una tardor plujosa va anar seguida d’un hivern sense fred on va començar la sequera més gran que s’hagi conegut a la regió. Pràcticament ni una gota en cinc mesos. Surrealista per a unes muntanyes acostumades a la frescor dels boscos. Pitjor després d’una anyada 2022 exigent, càlida i seca. Una segona primavera amb una sequera tan pronunciada va fer que les fulles parlessin d’un patiment mai imaginat. Com podran viure les vinyes sense aigua?[…]
Una tardor plujosa i de càlida llum va estar seguida d’un hivern sec i clar on la primerenca flor dels ametllers va donar abruptament pas a un març fred. Només alguna nevada aïllada en tot l’hivern, però molta pluja a inicis de la primavera. Entre març i abril van caure cinc-cents cinquanta litres a l’Alto Alberche, cosa que va suposar tenir quatre vegades més pluja que normalment. La brotació va començar amb una energia preciosa. […]
Després d’una tardor plujosa i un començament d’hivern pausat, a primers d’any va esdevenir un fet insòlit. Una gran tempesta de neu va sacsejar el centre de la península. Les vinyes es van cobrir amb gairebé un metre de neu i així van romandre durant dies. Els col·legis van tancar una setmana. Filomena va marcar l’anyada ja des dels seus inicis. Semblava que hagués passat un gran tornado. Arbres vençuts, branques caigudes, boscos abatuts. Murs que va caldre reconstruir. Una visió apocalíptica davant els nostres ulls per l’efecte de la neu. Amb prou feines vam poder entrar en les vinyes fins a mitjans de febrer. […]
El vi és paisatge embotellat i radiografia d’un moment històric. El sabor d’un lloc concret interpretat per les circumstàncies. Vida vegetal i vida humana. El diàleg entre la roca i la carn. Història, cultura, herència i llegat. La família al voltant de la taula. Somnis embotellats. El vi és vida.[…]
La silenciosa saviesa de la natura se’ns escapa entre les mans, amb prou feines fregant les seves raons. 2019 ha estat l’any més difícils de tots els coneguts. Un any marcat per una sequera històrica, un any de set i calor que va acabar, en un gir maquiavèl·lic, amb grans pluges a la verema. Tan poc durant tot l’any i tant al final! L’absència i l’excés.[…]
