Per Fernando Gurucharri
En aquests darrers anys, estem sent testimonis de l’auge que estan agafant els concursos de vins, no només com a certàmens enfocats al reconeixement dels vins de qualitat, sinó que s’estan revelant com una més que eficaç eina per als consumidors a l’hora d’escollir un vi, de vegades desconegut, d’aquells cellers que resulten amb algun vi premiat.
I com a eina de promoció en vins de reconeguda qualitat (sabem que no és l’única, també tenim la premsa, revistes, guies elaborades per un o més autors, crítica, etc.), la seva utilitat dependrà de la independència i serietat que tingui l’autor, editor o organitzador. Aquest serà el quid de l’èxit, i per tant, la raó de que el consumidor es recolzi en un o altre a l’hora de fer la seva elecció.
La finalitat d’un concurs és clara i ben definida, però el problema ve a l’hora d’enfrontar-se a un ampli llistat de vins premiats en un concurs o altre, és aquí quan ens segueixen assaltant els mateixos dubtes. Quin rigor posseeixen els concursos on s’han obtingut aquests guardó? Quina fiabilitat tenen aquests premis? Quina credibilitat i serietat ens suggereixen els organitzadors dels concursos? De la resposta d’aquestes i moltes altres preguntes sabrem quins concursos són seriosos i fiables i de la mateixa manera els premis en ells obtinguts, i quins no.
El rigor, la serietat i objectivitat d’un concurs ve normalitzat per diferents estaments oficials.
En els concursos de vins d’àmbit internacional les normes per a la seva organització venen donades per l’Organización Internacional de la Viña y el Vino (OIV), una organització intergovernamental que ja creà un reglament el 1975 pel qual es regia l’organització dels concursos. Aquesta norma, modificada per la 74 Asamblea General de 10 del juny del 1994 i en constant renovació, considera tots els aspectes tècnics relatius a l’organització i realització d’un concurs de vins, tals com les diferents categories on es classifiquen els vins inscrits al concurs, el control i la classificació de les mostres, la composició dels jurats, condicions materials (llum, temperatura de la sala, temperatura del servei dels vins, etc…), l’ús d’una fitxa de tast normalitzada, el processament de dades i atribució de guardons, i el vetllar per l’anonimat dels participants (òbviament, només es coneixeran els vins que han obtingut alguna recompensa).
Actualment els concursos internacionals de major prestigi no només compleixen la normativa OIV, sinó també la de la Federación Mundial de Grandes Concursos Internacionales de Vinos y Espirituosos (VINOFED), on trobem la majoria dels millors concursos tècnicament, més seriosos en la seva execució i fiables en els seus resultats, dels que es celebren arreu del món.
Els concursos nacionals venen regits pel Real Decreto 1679/1999 del 29 d’octubre sobre concursos oficials i concursos oficialment reconeguts de vins. Aquesta normativa estableix que per a que les distincions concedides en un concurs es puguin consignar en l’etiquetat dels vins, aquest s’ha de tractar d’un concurs reconegut pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que a tal efecte dicta anualment una Orden Ministerial amb els concursos reconeguts i els seus corresponents reglaments. A més de tots els requisits i aprovacions d’un concurs per organismes oficials, que ja són una garantia de fiabilitat, existeixen altres aspectes que ajuden de forma efectiva a la serietat i honestedat del concurs, i entre ells caldria ressaltar de forma molt important el panell de tast.
El panell de tast ha d’exercir el seu judici sobre els vins de forma totalment imparcial i per aquesta raó el tast es realitza a cegues. Aquest panell es composa de diferents jurats en quantitat variable en funció del nombre de vins inscrits al concurs, tenint en compte que cada jurat tasta un màxim de 45 vins per jornada de tast, quantitat que es considera suficient per a que el tastador no pateixi cansament i relaxi el nivell d’exigència necessari. Als concursos internacionals OIV cada jurat es composa de 5 tastadors (encara que poden arribar a ser 9), dels que el 60% han de provenir de països diferents a l’organitzador. Aquesta mesura va encaminada a evitar que un nombre elevat de tastadors locals pugui afavorir els vins del seu país, que normalment resulta el bloc principal dels vins participants quan el concurs es celebra en un país productor. Amb això el judici del jurat s’emet des d’un “gust de mercat” més ampli. A més, personalment crec que un bon panell de tast ha de ser un fidel reflex dels diferents sectors del món del vi: enòlegs, Masters of Wine, Masters of Sommeliers, sommeliers, distribuïdors, importadores, periodistes especialitzats i per suposat entusiastes del vi, doncs tots tenen quelcom per aportar i el seu resultat serà de ben segur enriquidor.
La serietat de l’organitzador és un aspecte fonamental de qualsevol concurs, ja que és l’encarregat de vigilar l’estricte compliment de la normativa anteriorment citada, i per tant han d’oferir garanties d’imparcialitat, independència i confidencialitat en la seva actuació. A més, vetllarà per l’anonimat dels participants durant tot aquest procés, i fins i tot més enllà de la finalització del concurs, ja que d’aquest només es coneix a aquells participats que han obtingut algun guardó.
A més, vetllarà per l’anonimat dels participants durant tot aquest procés, i fins més enllà de la finalització del concurs, ja que d’aquest només es coneix a aquells participants que han obtingut algun guardó.
Per tant, la credibilitat dels premis ve bàsicament ratificada per la credibilitat del propi concurs. És necessari, per valorar els premis en la seva justa mesura, tenir en compte diferents aspectes dels concursos. El primer i més important és que cap vi que guanyi el gran premi d’un jurat es pot considerar com el millor vi del món, per la senzilla raó de que no hi participen tots els vins del món, però el que sí que podem assegurar és que són els millors dels participants i que compleixen uns estàndards exigents de qualitat. En qualsevol cas la finalitat d’un concurs no és la seva faceta competitiva sinó la d’enaltir la qualitat dels vins millor puntuats. Als concursos internacionals OIV el número màxim de premis que es poden atorgar en un concurs està limitat a un 30% de la participació, sempre i quan assoleixin la puntuació mínima. Un aspecte important i que no hem d’oblidar, és el caràcter descobridor dels concursos, sempre de bons vins i que, majoritàriament, acaben per assolir el beneplàcit de la crítica i del consumidor.
Malgrat els “peròs” que en un moment donat se li puguin posar a un concurs, com que només es jutgen els vins inscrits previ pagament d’una quota, que siguin tastats a cegues, etc…, la realitat ens demostra que un concurs seriós i independent, no donarà premis a vins mediocres. És veritat que en alguna ocasió podria ocórrer que un bon vi es quedi sense premi o no rebi el que es mereix, però els que han rebut aquestes recompenses són igualment vins de qualitat, doncs la feina dels jurats impedeix l’accés a vins mediocres o defectuosos.
Aquesta és l’autèntica garantia que ofereix al consumidor un premi obtingut en un concurs. Com hem vist són vins que per la seva qualitat han superat tastos que es realitzen amb la major de les asèpsies possibles, amb estrictes normes que garanteixen l’anonimat de les mostres inscrites, amb tastos a cegues, jurats experts, homogenis i imparcials i tot un complex entramat de normes creades per a evitat qualsevol influència aliena als objectius del propi concurs i així poder oferir al consumidor les majors garanties d’objectivitat
En tot això radica l’autèntic valor d’un concurs. En tot això treballem a la Unión Española de Catadores per a aconseguir-lo.
Fernando Gurucharri Jaque
Llicenciat en Ciències Biològiques i Diplomat Superior en Enologia y Viticultura. President de la Unión Española de Catadores, entitat sense ànim de lucre que des del 1985 es dedica a la promoció de la cultura i el coneixement del vi i els aliments a través de les seves qualitats organolèptiques, i organitzadora entre d’altres del Concurso Nacional de Vinos Jóvenes (premios Bacos), Concurso Internacional de Vinos Bacchus que es desenvolupa sota el patrocini de l’O.I.V., y VINOFED, i del concurs itinerant “Albariños al Mundo” tots ells concursos oficialment reconeguts pel MAGRAMA. Ha impartit nombroses conferències sobre el tast de vins, tant a Espanya com a l’estranger. Director del Comité de Cata de la revista Planetavino, i col·laborador ocasional d’altres mitjans escrits del sector. Col·laborador de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) en cursos de tats celebrats a diferents centres associats (Tudela, Plasencia, Ávila, Vivero,….). Professor d’anàlisis sensorial de l’IFE (Cámara Oficial de Comercio e Industria de Madrid), a curso de Comercialización de vinos y de Sumilleres; del curs de Sumilleres de la Cámara de Navegación, Comercio e Industria de Alicante; del màster en Sumillería del BCC, així com de cursos organitzats per altres entitats públiques i privades. Membre del jurat a diversos concursos internacionals de vins (Citadelles-França, Catad’Or-Xile, Lubjiana, Selection Mundial-Canadà, Zarzillos-Espanya, Vinandino-Argentina, Vinitali-Itàlia, Vinagora-Hongria, Vinalies-França, Mundial del Rose-França, Mundus Vini-Alemanya, etc…..). I President del jurat del concurs “Tat per parelles”, organitzat per Vila Viniteca.