2013, una anyada de terrer
L’hivern del 2013 sempre romandrà a la memòria dels nostres viticultors com una de les anyades més humides dels darrers últims anys, que ha complicat significativament les seves condicions de treball.
Les temperatures mitjanes entre l’1 d’abril i el 31 de maig van ser les més baixes de la dècada. A principis de l’estació, les nostres observacions van mostrar un retard d’uns 10 dies aproximadament comparada amb l’anyada 2012, que ja era considerada una anyada tardana.
Al mes de maig, la pluja va causar una quantitat important de brima en els nostres merlots més vells, afectant també els cabernet sauvignons. El risc de míldiu era, tal com havia estat el 2012, particularment ferotge.
Després, a l’estiu el clima va ser més favorable. El mes de juliol va ser el més calorós dels últims 14 anys, sense cap onada de calor. El desenvolupament dels ceps es va quedar estancat en un cicle de creixement tardà i esperàvem començar a veremar a principis d’octubre.
Però el mes de setembre ens portava una sorpresa desagradable: pluja, humitat, i temperatures altes van ser habituals. Tractar amb la pressió de la botrytis va esdevenir el factor determinant per planificar la verema.
Vam començar la verema el divendres 27 de setembre, amb algun dels joves merlots. El dia següent vam incrementar el nostre ritme i, el diumenge 29 de setembre, vam collir 10 hectàrees en un sol dia. Els merlots, tant importants per la identitat dels nostres vins, van ser collits a temps i van mostrar un nivell de maduresa fenòlica i aromàtica que han superat les nostres expectatives.
Vam continuar collint a un bon ritme amb el petit verdot i el cabernet sauvignon. La concentració de sucre era inferior de la dels merlots, però les paletes aromàtiques eren pures i precises, i no mostraven cap aroma vegetal. Això va confirmar la reacció admirable de les vinyes de la finca en tan difícils condicions, i va reflectir també la influència positiva de l’agradable mes de juliol.
Durant la vinificació, el most va ser manipulat amb compte per evitar l’extracció dels potencials tanins rústics. Vam poder preservar la identitat sedosa i suau dels vins de la propietat.
Per trobar l’expressió correcta d’aquesta difícil anyada, vam dur a terme diferents tastos, per tal que cadascun portés a nombrosos debats. Finalment, només un terç de la producció total es va mantenir l’assemblatge final de Château Palmer.