Château Climens 2013 per Bérénice Lurton i Frédéric Nivelle
I la tempesta donà llum a una estrella…
“Belle est la goutte d’eau sur la tige. Elle n’est pas trop petite pour être le miroir du soleil”. Friederich Rückert
“Bonica és la gota d’aigua sobre la tija. No és massa petita per ser l’espill del sol”. Friederich Rückert
Tot inici és difícil, però sense inici ni hi ha fi. (Proverbi alemany).
Pot no ser necessari insistir en les condicions hivernals i primaverals que van presidir el naixement d’aquesta anyada 2013, però està bé per a la posteritat resumir l’escenari: un hivern més aviat dolç, i sobretot més humit que en els darrers 20 anys, i una primavera que s’assembla bastant al mes de novembre… Reconeixem la part positiva de les coses: hem aconseguit –no obstant tot– aplicar els tractaments biodinàmics en el moment i temps justos, i un curt període tan sols en el mes d’abril, acompanyà favorablement a la brostada. Tot i que la primera setmana de juny semblava tornar a portar el sol, el pitjor estava per arribar, com la conjunció entre el perigeu i la lluna nova feia presagiar. Mitjan juny ens esperava una setmana espantosa: tempestes i pluges diluvianes (fins a 53 mm de pluja a Climens en un dia) banyant Vinexpo, i sobretot una vinya que té poca necessitat, tant que la flor s’anuncia! Feia tant de fred que les xemeneies estaven tan actives com els focs de Sant Joan.
L’estiu s’anuncia a continuació sense transició; amb prou feines ens podem queixar, aquest canvi brutal no afavorí una floració ja interrompuda: haurà de competir amb el creixement foliar de la vinya, sobtadament alliberada. Aquestes condiciones extremes van marcar l’anyada en profunditat: brima i avortaments tindran un impacte irreparable en la collita. Tot i que no és bo queixar-se quan hom s’ha lliurat dels estralls causats per la pedra, que han destrossat la collita molts anys a molts viticultors de la regió!
Tot i que el desenvolupament vegetatiu erràtic de la planta va complicar certes feines de la vinya, un temps que es va mantenir sec, globalment càlid i fresc per la nit, ens salvà de les malalties criptogàmiques (amb l’ajuda d’un desfullat precoç i d’una cobertura biodinàmica regular).
Tot i aquest propici estiu, que ens restaurà la moral, la vinya no va poder recuperar el seu retard. A més a més, el retorn de les condicions de tardor al mes de setembre no ens va fer feliços del tot: els raïms estaven totalment verds, la càrrega no podia ser més irregular, i alguns focus de podridura gris eren més presents a les parcel·les una mica carregades (ironia de la sort, brima y avortament ens afectà sobretot a les vinyes més velles, ja naturalment menys generoses…). Sorpresos per aquest blocatge a la vinya, vam decidir amb Corinne Comme aplicar el més ràpid possible un tractament biodinàmic destinat a reactivar la maduració.
El retorn somniar de condicions estiuenques a finals de setembre afavorí la maduració dels raïm… i simultàniament el desenvolupament de la podridura noble en algunes parcel·les! Estàvem a l’espera d’una verema tardana, però malauradament el viticultor del Sauternais, és com l’scout, està sempre preparat… Les veremes van començar el divendres 27 de setembre, i durant dos dies un petit equip de veremadors passà per les parcel·les precoces. L’estat sanitari va ser majoritàriament excel·lent, i la botrytis semblava estar veritablement decidida a fer-se la propietària de la vinya, tornant a reprendre la verema el dilluns 30, organitzant en paral·lel l’arribada del nostre equip portuguès.
En absència de Danièle, el nostre cap d’equip immobilitzat per un desafortunat esquinçament, els autors d’aquestes línies van estar particularment sol·licitats: monitoritzant a la vegada la recollida d’aquesta preciosa i delicada collita i galopant d’una parcel·la a una altra durant les pauses dels veremadors per actualitzar puntualment el programa de verema. En cap moment vam relaxar el ritme: formació de nous veremadors, controls incessants de fileres i cistelles, encoratjar, explicar i quadrar, organitzar als portadors i els canvis de parcel·la, anotar el número de cistelles per a les estadístiques… Fins i tot l’anotació quotidiana de cada veremador per a les primes de qualitat de treball: vet aquí una petita ullada de les nostres activitats quotidianes, les quals ens afegí la consulta compulsiva de totes les fonts meteorològiques imaginables…
No teníem cap marge d’error, sobretot si s’ha previst una interrupció tempestuosa el dijous 3 d’octubre, en totes i cadascuna de les fonts esmentades… No obstant, acabem la nostra primera verema, gairebé a les 19 hores del mateix dia! El timing fou perfecte: a partir de les 22 hores, la tempesta anunciada va caure sobre la regió. Estàvem extenuats però alleujats de tenir sota recer del celler 57 bótes d’alta volada!
Al matí següent, la visió de les fulles dels arbres finament picades als costats de la ruta que porta a Climens ens espantà, però novament ens vam salvar d’aquesta nova tempesta de pedra. A nivell de pluja assolí els 50 mm durant la nit i això fou tan sols el principi… Només havíem d’esperar el retorn de la podridura noble, monitoritzar les fermentacions, les vinyes vermelloses, el pla “en sec”. Estàvem encantats de poder enviar algun dels nostres veremadors per a reforçar els equips d’alguns viticultors amics.
Després de 8 dies de parada, es reprengué la verema l’11 d’octubre: hi havia de nou sobre algunes parcel·les alguns raïms confit que no van poder suportar la nova onada de pluges anunciades. El grau potencial és lleugerament superior als 21º, i la degustació dels mostos ens confirma la seva perfecta puresa. Afortunadament, hi va haver poc entre el que escollir, doncs una forta tempesta caigué sobre nosaltres el 12 d’octubre pel matí, diluint inexorablement la concentració d’aquesta verema parcel·laria. Un petit avís de la fragilitat de les coses, que ens fa encara més valuosa la collita ja al celler.
Esperant de nou. Plugim, cel violaci i dolç, sol i pluges tempestuoses que s’alternen, ens posen en tensió: la podridura noble està aquí, sens dubte, al voltant nostre… però falten uns petits graus que ens permetin la recollida; és també l’escenari en el que més pluja podria caure i destruir tot el que queda a la vinya per recollir. Davant la confusió de les previsions, decidírem aturar la méteo com qui apaga una cigarreta. El divendres 18 d’octubre, algunes anàlisis ens confirmen un grau insuficient, i la necessitat d’esperar encara uns dies més. Vam tractar de posar-nos en la posició dels savis, disposats a acceptar el destí que el cel portaria, restant a l’espera del que el cel portaria, restant a l’espera com a desesperació. Però, decididament, la nostra bona estrella estima de veritat els cap de setmana salvadors, i el favor de la lluna nova, ens ofereix un dissabte assolellat i ventós, i un diumenge gairebé estival!
El que dispara la concentració d’aquells graus que els mancaven. Ens repartírem així el dilluns 21 d’octubre per l’última ronda de 4 dies, encadenant la segona i la tercera selecció en funció de les parcel·les. La resistència dels raïms al diluvi de les darreres setmanes fou prodigiosa: ens vam quedar sorpresos que la verema està feliçment concentrada i absolutament sana. Comentar que els gotims tenen una formació més laxa, l’avantatge de la brima i l’avortament…
El cel ben net i les dolces temperatures eren impressionants. La tarda, francament càlida, i el temps es feu pesat en els dies successius. Però la sort es quedà amb nosaltres fins al final: la darrera tallada de raïm es produí el dijous 24 d’octubre al migdia, amb l’arribada de núvols pesats, que tenen el bon gust d’esperar fins la tarda per descarregar la pluja.
L’anyada 2013 ha estat, decididament, una aventura desenvolupada d’una manera turbulenta i inesperada. Els canvis de les situacions prenen de vegades una imatge de conte de fades, en el que la podridura noble, la vareta màgica de doble tall, fou accionada pel sol, la lluna o algunes estrelles més o menys benvolents. I els vignerons? Nans treballadors i obstinats, de vegades rondinaires, de vegades ALEGRES…