Informe de l’anyada 2013
2013 – Una anyada desafiant
L’anyada 2013 va ser perillosa pels vignerons de Bordeaux. Sempre hi va haver tanta esperança com incertesa. El descens en la quantitat de vi elaborat és quelcom que òbviament lamentem però ens hem de felicitar els uns als altres per la qualitat del vi i els obstacles vençuts. Va ser sobretot una aposta d’intuïció i adaptació –una aposta exitosa en general.
2013 és sens dubte una anyada pel viticultor i per l’enòleg. Al viticultor, la seva familiaritat i el seu contacte amb la natura li van permetre assimilar les demandes de condicions climàtiques sense precedents i entendre el seu efecte en les diferents parcel·les. Quan els ceps estaven patint, el viticultor era allà per intervenir. Durant una època de creixement que semblava molt llarga, va examinar els ceps per tal de prevenir malalties de tot tipus i eradicar-les abans que plantegessin un problema. Mentre que per l’enòleg, inicialment va tastar constantment els raïms per determinar el moment més oportú per la verema, després el most va ser examinat per obtenir la màxima precisió aromàtica i elegància de tanins possible.
Els fonaments d’una anyada sempre s’estableixen a la primavera. En aquesta anyada, les baixes temperatures combinades amb una elevada humitat van provocar una brostada tardana, generalment dos o tres setmanes més tard del normal. A mesura que l’estació va avançar i durant la floració, vam témer per si els problemes de corriment i brima tindrien lloc, fets que reduirien la collita final. En aquest punt es van portar a terme una sèrie d’anàlisis foliars per tal de determinar el balanç fisiològic i les necessitats nutricionals dels ceps. Aquestes, juntament amb un estudi mil·limètric del sòl i de la vegetació van permetre una aportació d’oligoelements i altres minerals a través de fertilització foliar. Procediments com aquests, introduïts just abans que apareguessin les primeres fulles, van ajudar a evitar al màxim qualsevol inconsistència a la vinya i les conseqüents pèrdues en la producció.
Després d’una primavera freda i humida, els problemes relacionats amb el míldiu i l’oïdi ens van portar més i més temps. Els mitjans per lluitar contra aquestes malalties són actualment molt precisos i eficients i ens ajuden a mantenir les vinyes en unes condicions sanitàries òptimes. Malgrat un esplèndid juliol i un fantàstic agost, l’amenaça es va mantenir molt forta i les vinyes van requerir una vigilància gairebé constant. No va ser una anyada per treballar amb aproximacions –només la precisió fou suficient.
El creixement dels raïms va tenir lloc en absència total d’estrès hídric. El verol estival va succeir molt ràpidament i fins i tot prometia una bona maduració en el moment de verema –fet que va ser un estímul enorme tenint en compte tots els problemes amb els que ens havíem trobat durant la difícil primavera.
Amb la floració i la brostada que van succeir exitosament i amb un nombre de parcel·les que van requerir una verema en verd per controlar la collita actual, estàvem pràcticament segurs d’estar esperant una anyada “clàssica” pel 2013.
Un calorós i assolellat agost va prometre una regular i uniforme maduresa amb les collites fixades a finals de setembre pels blancs i a principis d’octubre pels negres –una anyada tardana que ja havíem vist els anys precedents. Entre d’altres problemes, el 5 d’agost, una pedregada va afectar 10.000 hectàrees de ceps a la Gironde. La majoria van ser colpejats amb una quantitat limitada de danys.
No obstant, els menys afortunats van veure la seva collita sencera destruïda; mentre que com passa sempre durant períodes de tempestes, hi va haver algunes propietats que gairebé no van tenir pluja.
Els primers merlot van ser collits a partir de l’1 d’octubre. Malgrat la humitat i l’agressiva botrytis –els principals factors desencadenants de la collita–, la verema és va allargar durant tres setmanes. La selecció, en totes i cadascuna de les seves formes, va contribuir a la bona qualitat del fruit collit. Els sistemes i la filosofia de la selecció de raïms van ser implementades principalment durant els anys 90 i mai han estat tan justificades com durant l’anyada 2013.
Les condicions sanitàries a la vinya, tot i la fantàstica diversitat de terrers, ens van permetre esperar que el cabernet sauvignon assolís la seva maduresa. Quatre setmanes de fermentació van ser considerades suficients i ideals pel merlot. La feina de les cuveés s’havia de realitzar perfectament per tal d’adaptar-se a les particularitats de l’anyada i respectar la qualitat del fruit.
Aquesta recerca incessant per la qualitat serà recompensada en pocs mesos. Hi ha quelcom realment sorprenent en aquesta anyada, quelcom que no esperàvem trobar i que hauria de posar fi a les prediccions pessimistes de la premsa que sempre mira cap a la desolació i la catàstrofe. Per tant, no més prediccions miserables: l’anyada 2013 és de ben segur una història d’èxit humà i una victòria pel coneixement i la tècnica.
Els propietaris dels châteaux donen la seva perspectiva sobre aquesta anyada 2013
Daniel Cathiard (propietari de Château Smith Haut Lafitte)
“Una anyada desafiant. Res va succeir com s’esperava –amb el retard a la vinya, estàvem confiant en un bon canvi a la tardor. Com a conseqüència d’una verema tardana que va acabar molt aviat, vam haver de ser molt ràpids i eficients: 250 veremadors van ser mobilitzats cada dia. Vam collir raïms amb bon aspecte i que tenien una maduresa excel·lent. Ho segueixo tenint clar: tindrem èxit en elaborar grans vins. Amb els vins blancs va ser molt més fàcil perquè amb el sauvignon gris i blanc vam tenir més temps per collir. Buscàvem la maduresa en els vins blancs i certament la vam trobar! També hauríem de dir que aquesta recerca constant de la qualitat en aquesta anyada va requerir mitjans tècnics i una infraestructura sofisticada. Per aquesta raó ens vam equipar amb una nova màquina de selecció òptica, tan pels primers vins com pels segons, per tal de dur a terme una selecció molt estricta dels raïms.”
Alain Vauthier (propietari de Château Ausone)
“Hem de mantenir-nos cautes perquè les fermentacions malolàctiques encara no han acabat. Permeteu-nos dir que per sobre de tot la collita és molt baixa en quantitat, dos terços respecte l’anyada 2012. Les tècniques enològiques ens han permès revigoritzar aquesta anyada: per exemple al principi costava trobar fruita en el vi, particularment després de l’ús de sulfits, però gràcies a aquestes noves tècniques la vam poder redescobrir. Aquesta anyada va demandar una gran quantitat de treball i, en els terrers com Ausone, hem tingut bones recompenses de la nostra feina. Per acabar, bons vins en quantitats limitades.”
Hervé Berland (director de Château Montrose).
“No sóc gens pessimista –de fet tot el contrari. Els cabernet sauvignon són notables, amb una qualitat i quantitat similar a les dels anys 1980, 1987 i 1988. Crec que ens hem de felicitar per haver fet tants bons vins malgrat totes les dificultats en les que ens hem trobat: a la primavera, la floració va ser complicada i naturalment a l’agost va tenir lloc la terrible tempesta –a Montrose, no obstant, no vam tenir ni una gota de pluja. Durant la verema vam veure pluja a Bordeaux. Vam haver de resar pels merlot. Al final, malgrat tot, estem molt satisfets amb l’excel·lent estat dels vins. La verema va ser organitzada amb tanta destresa que la podríem anomenar “precisió quirúrgica”. El cabernet sauvignon ha mostrat una qualitat excel·lent: de fruita i de força. No estem molt lluny dels 2012 però els vins no estan fets amb el mateix motlle. Elegantment madurs, amb absència de notes vegetals i amb molta fruita gràcies al riu que aireja les millors parcel·les de vinya.
És una anyada que podrà envellir en el temps. A Montrose, afegirem la 2013 amb altres anyades que ens han agradat com 2004 i 2001. Altres han descartat erròniament aquesta anyada. No és com si aquesta fos la primera vegada que hem fet bons vins quan ha plogut. Us esperem a la primavera pels tastos.”
Michel Rolland (Enòleg consultor)
“No direm que tot va ser meravellós. Aquesta és una de les anyades més difícils dels darrers 25 anys. Una altra vegada, no té sentit i és lamentable queixar-se de les condicions meteorològiques sense rendir homenatge a l’enorme progrés tècnic empleat amb precaució i intel·ligència a la vinya i al celler. Ens han permès trobar solucions a les condicions extremes. Em queda un trist pensament per aquells que han patit tant per la calamarsa –és un dels estranys fenòmens com les gelades pels que encara no tenim una solució satisfactòria.
Aquesta és una anyada que hauria de ser tastada ja que no és completament consistent però hi ha vins d’excel·lent qualitat als dos costats del riu. I no hauríem d’oblidar els blancs que en certs casos són superbs.”