Paradoxal i desconcertant… La verema 2025 haurà fet trontollar més d’un vinyater experimentat. Tot i així, qualificada de “gran” per alguns i, segons la tradició de les darreres anyades acabades en 5, la seva sorprenent heterogeneïtat, especialment entre el Rhône septentrional y el Rhône meridional, imposa una certa mesura.
L’hivern, suau i humit, va permetre als sòls omplir-se d’aigua i als ceps constituir reserves hídriques valuoses.
A la primavera, les pluges generoses es van alternar amb sobtats episodis de calor. El record de les anyades 2018 i 2024 estava molt present a la memòria de tots. No obstant, l’experiència adquirida va marcar la diferència: els aprenentatges d’aquests 2 anys van permetre als viticultors va controlar rigorosament la pressió de les malalties fúngiques.
L’estiu es va afrontar, doncs, amb serenor.
I, tanmateix… La temporada va fer un gir. Dos episodis de canícula colpejaren el Rhône: el primer a finals delmes de juny, el segon, encara més implacable, a principis d’agost, fent presagiar el pitjor.
Els rendiments es van veure afectats de manera dramàtica, els grans de raïm es van pansir, els nivells d’alcohol es van disparar, mentre que la maduresa fenòlica avançava lentament. El dubte es va instal·lar…
Per un cop de sort, com passa massa sovint avui dia, la Mare Natura ens va donar una treva. A principis del setembre, les pluges tan necessàries van arribar per revifar les vinyes, desbloquejant les maduracions fenòliques.
Només els viticultors disposats a esperar, a seleccionar i a renunciar a una part més gran de la seva petita collita van aconseguir collir raïm d’una qualitat excepcional, especialment al Rhône Sud.
Rhône meridional
Madur, però mai ric.
El setembre va estar marcat per unes pluges relativament generoses, que van permetre que el raïm arribés lentament a la seva maduresa fenòlica.
Malauradament, pels voltants dels equinoccis, hi va haver una pluja de més. Per a les vinyes situades a les zones de maduració tardana, l’equilibri sanitari es va tornar més precari. Això va obligar els vinyaters a accelerar la verema i a treballar sota les limitacions d’unes decisions arbitràries.
Però, tranquils, això no treu el caràcter encantador i innegable d’aquesta anyada.
Els vins són equilibrats i sucosos. La seva facilitat de consum i la seva finor sedueixen immediatament.
Rhone septentrional
La Mare Natura ha estat més misericordiosa. Les pluges s’han mantingut més moderades. Les maduracions fenòliques i fisiològiques han avançat al mateix ritme. Els graus d’alcohol rarament superen els 13 °C, per a la gran satisfacció dels amants del vi!
Els vins resultants combinen densitat i frescor amb una precisió gairebé desconcertant. Sembla que troben el seu equilibri de manera natural, com si, després de les incerteses de l’anyada, la vinya finalment hagués escollit l’harmonia.