Els sòls van recuperar el dèficit d’aigua dels últims anys, van aparèixer parts entollades i nous rierols que deixaven, setmanalment, la seva empremta als camins.
Els ceps exuberants van començar una brostada tardana, plens de força i energia per a un gran any. La floració va ser una mica més dispersa amb l’aparició d’una setmana de calor estiuenca a finals de maig i pluges puntuals com a contrapartida al cap de pocs dies. Tot i així, els ceps mostraven una molt bona càrrega de raïm amb algunes zones de gotims solts pels canvis climàtics en floració comentats.
La pluja aleshores va desaparèixer. Un juliol amable de temperatures com les de fa anys va ser el preàmbul del mes d’agost, calors extremes durant la primera quinzena. Els ceps van patir un cert estrès que van poder suportar gràcies a les reserves de tot l’any i a les bones capes foliars. El final d’agost es va suavitzar, donant aire al raïm per continuar madurant, sobretot les pells, que encara seguien massa verdes.
La maduració va ser lenta, donant espai al cep perquè treballés per a totes aquestes baies i milloressin dia a dia. Cert és que a partir del 13 de setembre, en lloc que arribessin unes esperades pluges, va arribar una nova onada de calor, la qual ara sí que va desencadenar l’última empenta per acabar de madurar i així poder veremar gairebé la totalitat de les nostres parcel·les.
S’esperen uns vins amb la complexitat d’un any lent i de creixement calmat, finor per aquests sòls hidratats i absència de patiment a les arrels, i caràcter rústic donat per les intenses pells que han recollit tota la força de l’any.
La Mujer Cañón es mostra exuberant, molta aigua i fred durant tot l’any. Fins i tot vam haver de canalitzar l’aigua amb una retroexcavadora per evitar entollaments.
Molt de raïm i ceps plens de força i verdor.