Anyada 2025 a Sierra de Gredos per Curro Bareño

La meva cinquena collita a la Sierra de San Vicente. No va néixer com un crit, sinó com un batec.

Un beat contingut sota el llim, esperant el seu moment.

L’hivern va humitejar la memòria de la terra; la primavera eterna va dubtar, com dubta l’aire abans d’encendre la metxa, i l’estiu, sec i precís, va tensar la corda sense arribar a trencar-la.

No hi va haver excessos. No hi va haver soroll. Sense sobresalts. Només direcció. Com un coet a la plataforma de llançament, la vinya va acumular energia en silenci. Arrels profundes, velles, bevent el que calia, patint el que era necessari. Sense estridències, una maduració no explosiva, sinó progressiva; un ascens net travessant l’atmosfera. El fruit no cau: s’eleva vermell, vibrant, sense pes, sostingut per una acidesa que és impuls, tensió i trajectòria.

Canto Platero flota, eteri com un objecte en gravetat zero, mentre Cantos del Diablo dibuixa la seva línia de quars, recta, esmolada i elèctrica, com un acord llançat cap a allò desconegut.

La 2025 no és una collita que empenyi, és una collita que guia. No busca ocupar espai, sinó travessar-lo. I en aquest viatge, entre roques i estels, hi queda el vi: energia transformada en forma, temps convertit en impuls, i una sensació fina, neta i precisa d’haver sortit de l’òrbita. Pura energia!!

Hivern i primavera amb pluges abundants, bon inici vegetatiu, fresc però sense excessos.

Primavera una mica inestable, lleugera heterogeneïtat i gelades tardanes amb alguns danys.

Estiu sec i sense extrems; concentració sense sobremaduració.

Setembre moderat, amb una maduració lenta i completa.