Estrenem casa i, amb ella, una manera diferent de treballar i de prendre decisions, amb una visió més sòlida i a llarg termini del projecte. El 2025 marca un punt d’inflexió cap a la maduresa, no només pel nou celler de Dominio de Es, sinó també perquè coincideix amb un any meteorològic complet, ordenat, gairebé perfecte, en el qual cada fase del cicle ha encaixat com un trencaclosques fins a assolir un equilibri poc habitual.
Venim d’anys plujosos. Si la mitjana històrica se situa al voltant dels 450 litres, el 2023 ja la va superar (462 L), i el 2024 i el 2025 han confirmat el canvi de cicle, amb 688 i 531 litres respectivament. Aquest context ha estat clau: sòls amb confort hídric constant i una vinya que, per primera vegada en molt de temps, ha crescut sense el condicionant de les gelades.
L’any comença amb un hivern fred i humit. El gener i la primera meitat de febrer mantenen aquesta tònica, mentre que la segona part del mes deixa un episodi temperat, amb màximes de fins a 17 °C, anticipant una primavera que es retarda amb un març novament fred i plujós. L’abril i el maig continuen en aquesta línia fresca i humida. La vinya desperta a finals d’abril i el dia 28 s’observa el desborrament a Dominio de Es.
El 24 de maig es registra una gelada blanca que amb prou feines afecta les parcel·les, una cosa determinant després d’anys marcats per gelades severes. A finals de maig i principis de juny, les temperatures s’estabilitzen en valors primaverals (7–20 °C), fins al 10 de juny, quan es produeix un episodi de calor (33 °C) acompanyat de pluja.
La flor s’observa el 13 de juny i el dia 21 ja trobem gra de la mida d’un perdigó, marcant un temps rècord. La velocitat del cicle és una de les claus de l’any: l’absència d’estrès permet a la vinya avançar amb rapidesa i continuïtat. A principis de juliol cauen 50 litres de pluja (dies 2 i 3) i, juntament amb les temperatures elevades, afavoreixen l’aparició de míldiu a mitjan mes, amb una afectació lleu i localitzada al fons de les valls.
La primera meitat de juliol continua amb temperatures moderades (30–35 °C) i pluges intermitents fins al dia 10, que mantenen la humitat del sòl. El verol arriba el 29 de juliol, lleugerament avançat. A partir de mitjan juliol desapareixen les pluges, un patró que es manté a l’agost, excepte per un episodi lleu a mitjan mes.
L’estiu no és extrem: mínimes molt baixes (fins a 4 °C el 23 d’agost) i màximes contingudes. A la segona meitat d’agost s’avança la tardor, amb un descens acusat de les temperatures (25–30 °C de màximes i entre 5 i 10 °C de mínimes). El setembre continua en aquesta línia, amb escasses pluges fins a les tempestes dels dies 20 i 21 (10 litres).
La verema va començar el 17 de setembre (Caravilla i primeres parcel·les de Dominio de Es) i s’estén fins al 9 d’octubre, essent la més llarga registrada a la propietat. Les gelades dels dies 24, 25 i 26 de setembre (-1 °C i -2 °C) marquen el ritme final de la recol·lecció.
El 24 de setembre es recol·lecten les parcel·les de San Juan, La Rosa, El Corral del Tío Alejandro, La Mata Grande, Alto la Casa, Divita i Llanete. L’endemà, 25 de setembre, és el torn de La Diva i El Vallador. Ja a l’octubre, el dia 6 es van veremar La Solana i La Mata Grand Cru, i el dia 9 es va completar la recol·lecció amb La Huerta Benito i La Mata Galillo.
L’any destaca també per la quantitat de raïms, fet que obliga a fer una aclarida a principis d’agost, una cosa poc habitual en els últims cicles. El raïm presenta sucositat, tanins definits i un equilibri natural poc forçat. Tot apareix al seu lloc: acidesa precisa, grau contingut i una harmonia general difícil de trobar. És un equilibri més propi d’una idea que d’una realitat.
Al celler, el canvi d’etapa també es fa evident. Treballem amb dipòsits d’entre 500 i 3.000 litres, combinant acer inoxidable i fusta. Es fan molt pocs remuntats (cinc en tot el procés), amb maceracions llargues de fins a dos mesos i una reducció en l’ús de sulfits.
Durant prop d’un mes i mig, el barret es manté protegit per una capa de fermentació que alenteix el procés i evita oxidacions. Això es deu a la pell del raïm, molt íntegra i adherida a la rapa, que manté alguns grans intactes i afavoreix una extracció progressiva de tanins i color. Lluny d’indicar una manca de maduració, reflecteix un raïm amb una integritat poc comuna.
En la fase de criança, se segueix la línia del celler: un 33 % de bota nova a Dominio de Es, botes de segon ús a Caravilla, fusta nova en la seva totalitat a La Mata i botes de tres vins a La Diva.
El 2025 deixa la sensació de trobar-nos davant d’una anyada cridada a marcar una època. No per excés, sinó per precisió: perquè tot ha succeït quan havia de succeir, sense soroll, sense tensió, sense necessitat de forçar res. És la primera vegada que Dominio de Es assoleix aquest nivell de coherència entre sòl, clima i treball humà. Hi ha anys que es recorden i d’altres que construeixen història; el 2025 apunta, sense estridències, a pertànyer a aquests últims.