Sentir el sòl i creure en la natura
Als foscos turons del Priorat ha tornat una energia antiga, fina i mineral. Després de dos anys de calor implacable, la collita 2024 ja anticipava un canvi de signe, que s’ha confirmat el 2025. Hi ha un moment molt concret que simbolitza aquest feliç retrobament amb les condicions més típiques i reconeixibles dels eterns costers: les matinades d’estiu. En les hores prèvies a l’alba, un alè fresc recorre els vessants de llicorella. La bufada de la brisa cedeix davant una entrada freda del nord-oest. Abans que el sol emergeixi amb força, el Priorat se sent feliç en la seva essència continental. És un respir per als vells ceps, una abraçada que acompanya el despertar a la maduresa de les seves petites baies.
De la suavitat a la calor
Les pluges de la tardor precedent van preparar un hivern pausat, de temperatures suaus i pocs sobresalts. Entre desembre i febrer, les pluges pràcticament van desaparèixer del Priorat, però l’entrada de la primavera climàtica va canviar la situació. Per fi vam viure una estació normal, amb les seves precipitacions adequades i els seus petits salts tèrmics que a poc a poc ens anaven acostant a l’estiu.
La brostada, ordenada, alegrava la nostra visió del paisatge. La lluentor tendra de les petites fulles va renovar l’harmonia cromàtica amb les pissarres de tons grisos, verdosos i rogencs. L’abril es va obrir a la bellesa, amb poques pluges i temperatures encara fresques.
El maig es va mantenir en la moderació, que semblava propagar-se a les flors, als fruits i al raïm: la natura es contenia, delicada, com temptant un nou món per habitar. El mes va transcórrer com els suaus maigs de sempre, fins que al final les temperatures es van disparar.
De l’onada tòrrida a la moderació de nou
Va ser una pujada tèrmica abrupta, especialment en els valors mínims, que pràcticament es van doblar. Vam passar d’una primavera tímida a un estiu encegador en qüestió de pocs dies. I en excés, ja que el juny va portar una onada de calor intensa, seca, inexorable. Potser ha estat el juny més calorós des que hi ha registres.
La situació ens va començar a preocupar. Les diminutes baies van frenar el seu desenvolupament. Com si l’ambient tòrrid hagués alterat el seu ritme natural, el raïm va romandre en passivitat, sense créixer per no comprometre la seva bona salut.
I aleshores, el cel ens va oferir de nou el regal d’un juliol temperat. Les seves nits van renovar el privilegi del respir, la fortuna del relleu continental que vivifica els fruits i la natura sencera. Una frescor que, després de la humitat de la nit, concedeix al món un despertar renovat a la llum del dia següent.
En el zenit de l’estiu vam viure unes setmanes d’autèntica energia cristal·lina. Les garnatxes, en la seva saviesa, es van mantenir petites i tranquil·les. Amb tota la seva bondat concentrada, preparades per a un agost càlid i sec en el qual la nuvolositat puntual, especialment a les tardes, va ajudar a mitigar la fogositat del sol.
Tot avançava sense gairebé cap entrebanc. Els dies càlids, les garbinades del capvespre, les vinyes valentes als sòls esquerdats. El 19 d’agost va arribar finalment un nou alleujament: la frescor nocturna va tornar a visitar-nos, ja per quedar-se pràcticament durant la resta de les setmanes de maduració. Feia temps que no gaudíem d’aquesta amplitud tèrmica que tant beneficia els principals components del most.
La sequera persistia i, en el fragor de la canícula, una petita hidratació aportada a la vinya de L’Ermita va resultar justa i essencial. El raïm s’agafava a un volum contingut, amb tot el seu vigor condensat. Ja amb el verol vam observar admirats un color de sang fosca, un líquid tenyit fins al més profund. Al setembre, aquests tons es van sublimar.
La paradoxa de la concentració
En un ambient sa, de nits cada vegada més fresques, ens anàvem acostant a la verema. Com sempre, a les orientacions al nord, amb els seus entorns d’obaga i l’entrada de vents d’interior, la maduració va alentir el seu desenvolupament. El cas de L’Ermita va ser paradigmàtic: durant setmanes, el grau potencial va romandre inamovible, una mica per sobre del 13,5 %. En un cicle de garnatxa tan concentrada, sorprèn i apassiona trobar raïms amb un contingut en sucres tan lleuger i vibrant. Més enllà del que aparentment pugui semblar contradictori, ens quedem amb la idea que, en realitat, es tracta d’una altra meravella a afegir a la llarga llista de prodigis que el camp ens regala.
Veremar la vida
Des de mitjans de setembre, desenes de braços van començar a recollir amb delicadesa el raïm de les nostres petites vinyes. Pletòriques de color, les baies esquitxaven gotes de vida intensa. A l’aire flotava una emoció invisible. El 24 d’octubre vam concloure la verema a L’Ermita. A l’hora final del dia, amb les caixes de verema apilades a la cambra de fred, vam sentir la carícia d’un murmuri de joia i misteri.
Els vins representen l’ordre líquid i la textura divina. Són fets de la mateixa matèria que l’esperança i la joia. En català existeix la paraula “joia” per indicar una alegria lluminosa i fèrtil. És una expressió que avui ens inspira per descriure un cúmul de sensacions vives i plenes. El batec d’uns vins que connecten amb allò que les divinitats mediterrànies ens van llegar: creure en la natura i sentir l’encanteri de la terra dins la nostra ànima.
Dades rellevants
Precipitació anual 389 mm (L’Ermita)
Temperatura mitjana 16,2 ºC (L’Ermita)
Brostada a partir del 28 de març de 2025
Floració a partir del 13 de maig de 2025
Verol a partir del 24 de juliol de 2025
Dates de verema
L’Ermita 21 d’octubre de 2025
La Baixada 1 i 2 d’octubre de 2025
Finca Dofí del 8 de setembre al 16 d’octubre de 2025
Gratallops Vi de Vila del 10 de setembre al 16 d’octubre de 2025