L’ordre neix del diàleg amb la terra i el clima
Amb el pas dels anys, la variabilitat esdevé la nova constant a les nostres vinyes del Bierzo. Els mesos ens porten canvis sobtats, en una alternança que s’extrema i que cada vegada sorprèn menys. Estem a mercè del temps i la nostra tasca a la vinya és més que mai una lectura fina i precisa del territori, parcel·la a parcel·la.
La viticultura té molt de recerca conscient de l’ordre i l’harmonia en la relació entre clima, entorn i vinya. En el vaivé d’excés i contenció que vivim, no hi ha res més crucial que entendre el ball dels elements. Amb ells establim un diàleg que s’expressa en vins plens de plenitud, anhelants de mostrar al món la seva essència i misteri.
La vida invisible a l’humit hivern
Sortim d’una llarga i humida tardor del 24 per entrar en un gener cru, modèlic. Les gelades, intermitents i localitzades, es van estendre pels tàlvegs i els fons de les valls; els vessants mitjans i alts van romandre protegits per boires persistents.
La pluja va imposar el seu domini: les successives entrades de precipitacions des de l’oest atlàntic van assegurar una bona recàrrega del perfil hídric del sòl, mantenint les argiles actives i afavorint la vida microbiana durant el repòs vegetatiu.
En aquells moments, ja intuíem que seria, de nou, un any exigent pel que fa a la gestió de les vinyes. Als turons de Corullón, els ceps reclamen, de manera creixent, una atenció al detall del sòl i la vegetació. Continuem trobant un cert equilibri climàtic, però no es presenta de manera estable ni previsible.
Primavera com un sospir
Va arribar de cop, molt accelerada, però, en el seu conjunt, la primavera va registrar uns paràmetres normals. Això sí, les dades generals amaguen una realitat complexa, definida per un dia a dia molt inestable.
Al març, l’ascens tèrmic va ser ràpid. La brostada es va produir de manera relativament primerenca i homogènia, encara que condicionada per una pluviometria irregular. Als pics d’humitat elevada van seguir fases de forta evaporació, cosa que va afavorir un creixement vegetatiu vigorós, amb sarments llargs i fulles ben desenvolupades, però també va incrementar el risc de malalties criptogàmiques.
dinàmica ens va empènyer a una observació atenta. Per fortuna, la planta va respondre amb un compromís exemplar. La floració i el quallat es van desenvolupar bé, encara que amb diferències notables entre parcel·les segons orientació, altitud i capacitat de retenció d’aigua. En altres paraules, l’heterogeneïtat mana a la natura i dirigeix la nostra viticultura.
A l’estiu es va forjar el caràcter
Llarga, exigent i seca, l’estació de la calor va determinar decisivament la identitat dels vins del 2025. Hi va haver situacions de tota mena, i entre les més delicades, el pic de temperatura extrema que va afectar i va anticipar el moment del verol, a finals de juliol. Després, com murmurant un tímid penediment, el temps es va moderar uns dies, per tornar a extremar-se tot seguit. Totes aquestes oscil·lacions contrastades van deixar una empremta d’indefinició, autèntic signe d’un any confús com pocs.
En l’apogeu de l’estiu, l’escassa i mal repartida pluja resultava insuficient per compensar l’elevada evapotranspiració. L’estrès hídric s’anava aprofundint, especialment a les vinyes més exposades o en aquelles parcel·les de sòls més somers. La sanitat general era positiva, però a costa d’un accelerat desenvolupament maduratiu i una tendència a la baixa de l’acidesa.
Dia a dia vam haver d’esforçar-nos amb les feines de la vinya, que sempre realitzem a mà. L’aportació dels nostres viticultors va ser, una vegada més, fonamental. A mesura que la verema s’acostava, vam haver d’afinar al límit la manera d’acompanyar els ceps. Harmonitzar allò individual amb el conjunt, la singularitat amb allò coral: aquest és el centre dels nostres esforços al camp, i estem convençuts que és una visió que va contribuir, finalment, a una collita ordenada, neta i propícia.
El misteri del temps
Quan vam començar la verema, el nostre punt de partida va ser l’observació pràctica sobre el terreny. Davant la inestabilitat, planificar es demostra inservible. Vivim en un entorn climàtic que muta sense parar i que ens reclama una acció adaptada al moment.
Sabem què fer, encara que no puguem controlar completament el resultat: en els vins queda sempre una reserva, una pregunta oberta, un enigma.
La identitat arcana dels vins del 2025 és un reflex de l’ambigüitat climàtica que va guiar la vinya al llarg dels mesos. Transitant encara un camí que es va fent amb el temps, la seva estructura tànnica és inèdita i anticipa una profunditat que impressionarà.
La seva presència i el seu ordre són allà, encara ocults, encara per expressar-se completament. Necessiten tranquil·litat i temps, assossec i espai. Quan ho aconsegueixin, la brillantor del vi serà esplèndida i permanent. Per ara, esperarem, amb la seguretat que el dinamisme dels elements donarà lloc a una revelació expectant. Seran vins enormes, íntegres, fills del diàleg amb la natura, de l’esforç adaptatiu i del misteri del temps.