Bairrada
Es pot concloure que, un any més, la verema es va avançar. L’any 2025 va estar marcat per un hivern molt sec, amb algunes pluges a la primavera, entre finals d’abril i principis de maig, i un estiu molt sec. Va ser un any durant el qual amb prou feines van ser necessaris tractaments fitosanitaris i pràcticament no hi va haver problemes de malalties.
A causa de la sequera extrema i de l’excés de calor, el raïm va madurar abans de l’habitual, fet que va donar lloc a una verema primerenca. La verema de les varietats blanques va començar el 17 d’agost i va finalitzar amb les varietats negres el 19 de setembre. Es va decidir iniciar la verema dues setmanes abans que l’any anterior, començant el 17 d’agost.
La verema va concloure el 19 de setembre. Va ser una bona campanya, amb una acidesa equilibrada, una intensitat de color lleugerament superior i un grau alcohòlic més elevat com a conseqüència de l’any sec, però mantenint la frescor i l’elegància característiques dels vins de Quinta de Baixo.
Douro – Quinta de Nápoles
L’any vitivinícola 2025, iniciat després de la verema del 2024, es va caracteritzar per un clima càlid i sec. Com a conseqüència, el 2025 va començar amb un important dèficit hídric i amb alguns ceps que encara conservaven fulles visibles fins a finals de desembre.
L’inici del 2025 va estar marcat per precipitacions abundants. Al gener, especialment entre els dies 5 i 8, 19 i 22, i del 24 al 29, les pluges van ser molt intenses, provocant una important erosió superficial del sòl i una elevada escorrentia cap als rius. Tanmateix, les temperatures van continuar sent elevades tant al gener com al febrer, de manera que l’hivern va ser suau pel que fa a la temperatura de l’aire, tot i registrar índexs de precipitació elevats.
La primavera va començar amb la mateixa tendència, registrant temperatures superiors a la mitjana climàtica. El mes de març es va caracteritzar per precipitacions molt superiors a la mitjana, fet que va retardar l’inici de la brostada fins a l’abril. Aquest mes també va registrar pluges abundants, però acompanyades de temperatures encara més elevades, fet que va accelerar el creixement vegetatiu de la vinya. La combinació d’humitat al sòl i calor va crear les condicions ideals per al desenvolupament de malalties criptogàmiques, que van començar a aparèixer molt aviat a les fulles de la vinya, especialment a les zones més humides.
El mes de maig de 2025 va ser determinant per a la regió. Va ser un mes càlid, amb episodis de pluges fortes (xàfecs de gran intensitat), especialment durant els primers dies del mes i entre el 9 i el 12 de maig. La humitat relativa de l’aire va ser molt elevada i es van registrar nits tropicals, amb temperatures properes als 20 °C. Aquestes condicions van generar una forta pressió de míldiu en una fase molt primerenca i especialment sensible del cicle vegetatiu de la vinya. La malaltia va afectar inicialment les inflorescències i, aproximadament una setmana després, van començar a aparèixer les primeres taques a les fulles. Aquesta elevada pressió de míldiu va ser una de les principals causes de les importants pèrdues de producció registrades a tota la Regió Demarcada del Douro. Les vinyes sense protecció fitosanitària o conreades en producció ecològica van ser les més afectades.
Un altre dels factors que expliquen les elevades pèrdues de producció van ser les condicions meteorològiques dels mesos posteriors. El juny, el juliol i l’agost van ser considerats per l’IPMA (Institut Portuguès del Mar i de l’Atmosfera) com a mesos molt càlids i secs. En particular, l’agost va ser el cinquè mes d’agost més càlid des del 1931, registrant-se tres onades de calor consecutives, amb dotze dies seguits de temperatures superiors als 42 °C.
Després d’un final d’hivern i un inici de primavera amb abundants reserves d’aigua, van seguir tres mesos d’extrema sequedat, temperatures molt elevades i episodis freqüents de vent. La vinya va desenvolupar una massa foliar considerablement superior a la de campanyes anteriors durant la primavera i, a la majoria de les vinyes, es va observar un menor nombre de gotims (entre un 8 % i un 21 % menys, segons ADVID, Associació per al Desenvolupament de la Viticultura a la Regió del Douro). Això va fer que la planta prioritzés el manteniment de la massa foliar per damunt del desenvolupament del raïm, arribant en moltes ocasions a aturar la fotosíntesi a causa de les altes temperatures. Com a conseqüència, la maduració fenòlica es va alentir al final del cicle vegetatiu, afectant principalment la degradació dels àcids orgànics del raïm i donant lloc a mostos amb un cert desequilibri entre sucres i acidesa, especialment en les varietats blanques.