L’energia imprevisible
Potser el lector recordi que el vaivé també va ser la tònica constant a l’anyada anterior. Es podria afirmar, i agrair, que veníem preparats, amb un bon bagatge de coneixement i feina vitícola. Tot i això, tot és sempre nou: aquest 2024 ens va sorprendre per la brusquedat dels canvis, per la seva elevada pluviometria i per un estiu que va semblar, més aviat, una primavera canviant. Seguim aprenent. I per a la nostra alegria, continuem amb la fortuna de rebre un raïm de meravelles infinites.
Dies freds de bosc i repòs
Des de novembre de 2023, el fred va imposar un hivern dur, amb escasses finestres de bonança. Vam entrar al 2024 amb llargues setmanes de baixes temperatures. Les boires cobrien els boscos, les gelades submergien les vinyes en el letarg més profund i durant molts matins el paisatge despertava sota l’escorça. Va arribar febrer amb un augment tèrmic i, sobretot, amb aquesta inestabilitat que es convertiria en el signe predominant del que viuríem la resta de l’anyada.
La primavera dels 1.000 litres
Entre els 2 graus de les gelades nocturnes i els 35 graus de les jornades més caloroses hi ha tot un món però, com vam comprovar en alguns moments, només una diferència de dies, fins i tot d’hores. Així va ser la crucial primavera: imprevisible, inestable, abrupta. Va ser també la més plujosa dels últims temps, amb una precipitació que va superar els 1.000 litres per m² entre març i finals de juny.
Aquest registre, de clar caràcter oceànic, va causar un desenvolupament vitícola desigual, mirall de la pròpia situació atmosfèrica a les vinyes. En algunes zones, la brostada i el posterior desenvolupament vegetal es van avançar; en altres, on la humitat sol aposentar-se, l’evolució va patir un retard marcat. Mentrestant, les jornades assolellades es succeïen als dies de tempesta, i tornada a començar. Quin rebombori de temps!
Els contrastos i l’esforç
El vaivé de meteoros va prosseguir a l’estiu. Esdeveniments tormentosos, calor intensa, calamarsa, boires de pols, pluges fortes… Tot en un canvi frenètic, el qual efecte es va notar especialment a les vinyes més baixes, a les costes que miren al monte. Com a resultat, van sorgir ritmes de maduració fenològica molt dispars. L’accentuat contrast entre zones, orientacions i parcel·les va requerir per part nostra el que ja és norma: redoblar la feina a la vinya en la recta final del cicle.
La verema es presentava dificultosa, però comptàvem amb experiència, mans i ganes de veure el fruit d’un any tan mogut. Al nostre favor teníem també el tresor d’uns sòls ben nodrits abraçant entre lloses d’esquist i roques de quars les arrels de vinyes d’una autonomia admirable. Soles a la intempèrie, individus solidaris i generosos, plantes d’una adaptabilitat sorprenent, ens van regalar de nou la lliçó de la seva generositat.
La finor i el poder
Les vinyes de mencía de Corullón van proporcionar una collita extraordinària. Verema complexa i precipitada que va donar una qualitat sublim i una quantitat una mica limitada pels últims esdeveniments climàtics de l’anyada, que van persistir en el repte de la inestabilitat. Els vins expressen una idea de calma després de la tempesta. Assentats i poderosos, tenen de tot. El temps brav, les tardes serenes, els cels atlàntics, les caloroses jornades d’un juliol de perfils mediterranis. Tenen fons i poder, tenen finor i delicadesa. Una textura feta de sumes ordenades, paradoxes d’un any canviant: Així és la màgia de les vinyes velles. Resolta, vigorosa i etèria. Per gaudir de l’inexplicable.
