La inestabilitat. Els fenòmens dissonants que van calant, com les tempestes de calamarsa i la càlida humitat. Les primaveres insòlitament seques que ja no ens sorprenen tant com abans. La brotada avançada. Els mesos de juny frescos i les nits exageradament càlides de l’estiu. L’aigua constant de setembre. Quina suma d’alteracions! Després d’elles, s’assenta aquesta consciència de que està tot per fer i treballar. En això ens hem concentrat, acompanyant el cicle cep a cep, amb gran dedicació, ulls a cada filera i mans a cada brot.

I davant tants dubtes, una certesa cabdal acompanya el final del cicle: els vins emergeixen de la confusió com flors precioses de frescor i virtut.

Repassem a continuació els esdeveniments principals d’un any d’heterogeneïtat, afanys sense descans i un gran treball de formació i viticultura.

Els mesos del silenci

Les temperatures suaus que van acompanyar l’aturada vegetativa i el final de l’any 2022 van canviar radicalment els primers dies del 2023: gener va arribar amb fred, pluja intensa i fortes ratxes de vent i, sobretot, la inestabilitat que seria un dels trets definitoris de l’anyada. Al pic de l’hivern, en aquestes setmanes en què el món de la vinya es sumeix a la calma més silent, l’anticicló va portar gelades i dies clars, que es van prolongar en un febrer gèlid i sec.

De nou, la primavera de la calor

El mes de març, que va començar fred, aviat va conèixer un ambient progressivament suau i de pluviometria normal. La primavera despuntava amb una calor avançada, que va marcar gairebé tot abril. La darrera setmana d’aquest mes va enregistrar les temperatures més altes de la sèrie històrica, amb nits inusualment càlides. A la vinya, vam començar a despuntar molt aviat, a finals d’abril. No deixaríem de fer-ho al llarg dels quatre mesos que van seguir, en un esforç constant.

Juny inestable i fresc

Després d’un maig càlid i humit, juny va arribar voluble, amb una baixada marcada de temperatures. Es va imposar el famós vaivé que és ja la normalitat climàtica al Bierzo, amb pluges intermitents, tempestes, pedregades puntuals i hores de calor, en un còctel meteorològic que va impulsar el risc fúngic. Vam intensificar la vigilància i l’acció preventiva a les vinyes, retirant brancatge i vigilant cada cep amb una cura a mida. Amb l’inici de l’estiu astronòmic va arribar una primera empenta de calor, preludi del que tornaria a ser d’una estació extrema.

Un altre estiu d’esforços

Els tombs del temps –ara pluges intermitents, ara vents i pics de calor– ens van portar a un juliol que es complicava dia a dia. L’amenaça del míldiu romania latent, amb sorprenents aparicions aquí i allà que ens van obligar a intensificar la vigilància i els tractaments. Els treballs de camp al llarg d’aquests cicles tan moguts reclamen cada vegada més temps i recursos, amb una dedicació de personal com mai abans.

Agost implacable

En aquest context, van arribar les onades de calor. Mai van ser tan fortes com en altres punts d’Espanya, però es van sumar a un cert estrès acumulat en una temporada exigent. Després d’un mes de juny molt plujós, juliol i agost gairebé no van registrar precipitacions notables.

A les vinyes, es va donar raïm en quantitat, però amb raïms petits i baies molt moderades. El treball de la vegetació es va convertir en dedicació abnegada. I amb l’esmentada condició ineludible: no valen fórmules estàndard, cada cep requereix un cura personalitzada.

Verema, aigua i raïms

Després de tant esforç, anhelàvem una bona verema. Però res més començar, el cel ens va donar gairebé dues setmanes seguides de plugims intermitents, però sense treva. En total no van passar de 35 litres, però quina sensació més pesada!

En conseqüència, el treball de selecció i neteja de raïms va ser tremend. I imprescindible per entrar en verema un raïm íntegre i sa. A La Faraona, exemple insígnia, vam haver de fer sis passades per decidir si cada fulla, cada raïm i cada baia eren necessaris o excessius.

ELS VINS

La frescor que commou

Mesos exigents sota un clima desconcertant. Setmanes sofertes, ensenyances renovades. Al final, una incertesa que no triga a dissipar-se, com volent donar sentit a una anyada capritxosa i mudable. I el sentit és aquí, en uns vins de profund encant, de records de muntanya atlàntica i herba silvestre.

L’aroma de la frescor ja apareix vibrant i agut. Acompanyat de notes fosques, traça la identitat del nostre Bierzo, aquí i ara: una terra que viu l’oscil·lació climàtica amb rigor, però amb llampades d’alegria, reclamant esforços i recompensant-los amb una finor i una acidesa que semblen escrites per un guió inabastable. La natura, convertida en autora del relat de les nostres temporades als vessants de pissarra i de flors salvatges.

I entre totes aquestes oportunitats, la gran novetat d’una parcel·la diminuta, plena de virtut i gràcia, una sort que ve provocant-nos en aquests últims anys, demanant-nos ser embotellada i oferta al món del gran vi, al món dels capricis que en comptades ocasions la natura ofereix. Seguint la toponímia tradicional, es dirà Al Chelo i s’oferirà per al gaudi dels que estimem i entenem el vi com una cosa sagrada i venerada.

Dades rellevants

Precipitació anual: 897,92 mm
Temperatura mitjana: 17,9 ºC
Brotada: a partir de l’1 d’abril
Floració: a partir del 19 de maig
Verol: a partir del 23 de juliol

Dates de veremes:
La Faraona: 25 i 26 de setembre
Al Chelo: 15 de setembre
Las Lamas: 11, 12, 13, 16 i 20 de setembre
Moncerbal: 2 de setembre