La persistència de la calor, l’absència d’intercanvi tèrmic, les pluges desesperadament irregulars i aquesta sequera que s’abat sobre les etapes en què més cal fa l’aigua del cel: tot això ja és la normalitat. Com normal és també la nostra resposta, que sorgeix amb força i goig de la profunda vocació de la gent del camp i la vinya.

Perquè som viticultors. Més que mai reivindiquem l’ofici i valorem la devoció lúcida i experimentada per la complexitat del paisatge. La nostra mirada d’ulls entreoberts pel cerç està adobada per totes les jornades de treball a la vinya. I és pacient i sagaç, atenta sempre als esdeveniments del clima.

El principi: d’una tardor plujosa a l’alegria de la neu de febrer

Els darrers mesos de 2022 van omplir d’aigua els sòls esgotats. No són aquestes les millors pluges del cicle, ja que cauen quan la vinya entra en letargia, però tot ajuda a pal·liar l’aridesa persistent. Amb el camp humit entrem en un hivern que seria fred i sec, netament mediterrani. El 5 de febrer vam veure amb goig un mantell de neu a La Montesa i a Valmira. Va ser molt benvinguda i va ajudar a preparar sòls i plantes per a una brotada que va resultar primerenca, empesa per un fenomen que està deixant de ser sorprenent.

El gran salt de març

A la meitat del mes de març, després d’haver superat uns dies gèlids, les temperatures mitjanes es van acomiadar de l’hivern escalant més enllà dels 15 graus, amb freqüents pics propers als 25. Primeres calors primaverals i ni una gota d’aigua. Zero litres al març, uns insuficients 17 litres a l’abril i de nou zero a maig. És increïble això d’aquestes últimes primaveres tan seques.

Al maig la calor es va moderar una mica, però vam entrar a juny de nou amb altes temperatures. L’autèntica novetat van ser les pluges, que van sumar en tot el mes 91 litres a La Montesa i 85 a Valmira. Aquests valors suposen gairebé un 25% del que va acabar plovent al llarg del cicle.

L’estiu de les decisions

Les pluges de juny van humitejar els necessitats sòls i vam córrer a llaurar i assegurar al màxim les reserves hídriques. Els treballs de camp sota els rigors de la terra ibèrica passen de la quietud absoluta a una lluita contra el rellotge, i és en aquests moments de tensió quan es revela l’autèntic talent dels viticultors, entre l’audàcia, la sang freda i la capacitat de posar en pràctica coneixements i intuïcions.

Les decisions agronòmiques havien començat un sòl esponjós molt abans: preveient hipotètiques inestabilitats, havíem adobat a consciència, amb molt llit de palla al fems alimentant així la microbiota, generant bona estructura i esponjositat per captar la imperceptible humitat de les pluges i fins i tot de les nits.

Entrat el mes de juliol, mentre ens disposàvem a iniciar la necessària poda en verd a les nostres parcel·les de Yerga, va caure una tempesta de calamarsa que va afectar especialment el costat oest de les fileres de La Montesa. Vam haver de treure la vegetació danyada, mentre a Valmira, on la pedra va ser molt més lleu, vam veremar en verd per a retirar alguns raïms tocats per la pedra i l’oïdi.

Les coses es complicaven a l’estiu de la calor. La humitat que van deixar les tempestes de juliol, el risc fúngic, les nits tropicals i el desequilibri d’una naturalesa que apareixia seca i minvada, malgrat les últimes precipitacions.

Tant estrès acumulat, tants esforços… Donarien resultats positius?

El temps dels nous aprenentatges

Les vinyes semblen sempre alienes al perill. No és que estiguin exemptes dels efectes de les distorsions climàtiques, però viuen per damunt. Fortes i arrelades al seu present, trobant l’energia i agraint la nostra atenció extenuada.

El vinya de les faldilles de Yerga va suportar les onades de calor de l’agost del 2023 i va arribar a les portes de la verema amb cert aire ple de resiliència i vitalitat. Tot una lliçó del poder natural, del que mai deixem d’aprendre per a renovar usos, il·luminar idees i imaginar els horitzons de la viticultura que ve.

ELS VINS

Un prodigi d’harmonia

Entre el clima de bogeria i les interminables hores entre vinyes neix una nova expressió d’encants per descobrir. És la finor que s’obre pas en l’esforç, i que ens manté en suspens fins al límit. La verema va ser la mostra: vam començar el 8 de setembre, però vam haver de parar deu dies per un període de pluja insistent. Després del suspens, vam poder reprendre la collita el dia 18, per acabar el 22 de setembre a Valmira i el 10 d’octubre a La Montesa.

Com el 2020 i el 2022, notem un tènue canvi a la tipicitat aromàtica dels vins. Es distancia lleugerament dels fruits vermells més cruixents per apropar-se a una fruita més intensa. Cireres madures, maduixots, potser prunes negres… Pel costat més cítric, d’un record d’aranja passen cap a una mandarina madura, fins i tot una sanguina en completa saó. L’harmonia vinosa defineix la seva estructura amb una verticalitat magnètica i sòlida. La sensació d’una font d’on emana un cabal de vida, amb sabors que encisen i donen pas a un final persistent i de gran intensitat retronasal.

Una apunt final sobre els vins de Valmira i la primera edició del nou vi Valdelareina, dues cúspides de les nostres parcel·les. Són excepcionals en la seva sensualitat i sabor, de fruita rodona entre polpa carnosa i fibra de taronges vermelles. Dues sensacions climàtiques, entre la calidesa i la frescor, s’uneixen en l’explosió a la boca de l’entramat de filaments vegetals, ben lligats en un embolcall de textura delicada i color profund. Molta vida i veritat en un dels anys de més conscient vocació vitivinícola que hem experimentat a Rioja Oriental.

Dades rellevants

Precipitació anual: 411 mm (Finca La Montesa), 419 mm (Quiñón de Valmira)
Temperatura mitjana: 15,5 ºC (Finca La Montesa), 14,9 ºC (Quiñón de Valmira)
Brotada: a partir del 22 de març
Floració: a partir del 16 de maig
Verol: a partir del 28 de juliol

Dates de veremes:
Finca La Montesa: des del 18 de setembre fins al 10 d’octubre
Plácet de Valtomelloso: 18 de setembre
Valdelareina: 28 de setembre
Quiñón de Valmira: 21 i 22 de setembre