CONSULTA TOTS ELS VINS DE LE CLOS DES FÉES EN VENDA A L’AVANÇADA 2022

“Només cal rebaixar la nostra pretensió de dominar la naturalesa i elevar la nostra pretensió de ser-ne part físicament, perquè es produeixi la reconciliació”.

Françis Ponge

Estimats amics,

Sovint durant aquest any he reflexionat sobre aquesta frase de Françis Ponge. Resumeix una mena d’ideal que és el nostre a Clos des Fées, sabent per descomptat com qualsevol ideal que mai no l’aconseguirem. Però estem “tendint cap a” una viticultura singular, a “clairière”, on més de 150 parcel·les de vinya es troben incrustades al bosc, a les garrigues, envoltades de sèquies i murs, plantes mel·líferes o prats permanents.

Però què fer quan aquesta naturalesa sembla rebutjar-nos, que no ens vol? L’any 2022 hem passat d’un clima de tipus mediterrani a un clima de tipus marroquí i, si no arriba la pluja, aviat sahelià amb menys de 200 mm de pluja a l’any. A aquests nivells de sequera, la vinya pot morir.

Tot i així… els vins són deliciosos. Bé, curiosos, siguem realistes, si volem mantenir l’excel·lència. Però potents, colorits, elegants i sobretot frescos i tensos. Crec cada cop més que el pH del vi és la clau dels grans vins negres i que tota la feina d’entendre i ajudar la natura és la raó d’aquests equilibris gustatius que marquen la diferència.

Acceptar el que no podem entendre, acceptar que no tot pot ni s’ha d’explicar sempre, això és el que vull escriure al capdamunt del nostre cobert de tractors en aquests temps convulsos, com va gravar Montaigne a les bigues del seu estudi.

Ara estem a primera línia, a les trinxeres davant del canvi climàtic. Aleshores, per què els vins són tan bons? Perquè també estem més ben armats. El famós estrès hídric estival sempre ha estat una costum. Tan llarg, tan sec, tan regular, probablement no, però durant centenars d’anys el viticultor s’ha adaptat, raonat les densitats, privilegiant les mides petites que estalvien aigua, en particular la canòpia i l’efecte para-sol del seu fullatge dret. Les vinyes velles, encara que produeixin molt poc, marquen la diferència gràcies al seu arrelament profund: de vegades més de 3 metres per a l’arrel principal.

Ens hem adaptat durant molt de temps, sens dubte més ben preparats que algunes regions acostumades a les pluges regulars, que pateixen més que al Roussillon. També estem actuant: sembres d’hivern per fixar el nitrogen de l’aire i augmentar la taxa de matèria orgànica, arades cada cop més lleugeres (hauríem de parlar més de raspar que de llaurar…), subministrament de compost a mida i adequat a cada situació; anàlisi de sarments, pecíols i fulles per veure què ha metabolitzat la vinya i què li faltarà; ingesta de suplements d’oligoelements o fins i tot suplements foliars personalitzats per aportar-li allò que no pot treure del terra per falta d’aigua.

Com cada any, vaig mantenir un diari de collita, per a vosaltres i per transmetre als nens, que encara està en línia al blog del Domaine. Dec ser l’últim enòleg a escriure’n un… Per tant, no tornaré a aquestes collites complexes i interminables. Treballem per passió, no comptis amb mi per intentar fer pena.

Més que mai, la determinació del dia D és el factor de qualitat més important. Per a cada cuvée, segons el perfil del vi amb què somiïs, cal accelerar o esperar (verema nocturna, sovint, per a Les Sorcières) tastar, tastar, una vegada i una altra tastar el raïm per intentar captar aquest precís moment quan el raïm està madur, però no gaire, on conserven la fruita i la frescor.

Sorprenentment, la collita és una mica millor en volum que 2021 (que compleix totes les seves promeses i s’embotellarà al juny). Això em fa creure que una sequera de primavera és més severa que una d’estiu. La pluja del març, fa deu dies, –de la qual sens dubte heu sentit a parlar perquè va seguir una processó religiosa molt comentada a la premsa–, és per tant un bon auguri per al 2023.

Les vinificacions van ser d’una complexitat rara, no es tracta d’amagar-ho.

Segur que ho heu sentit moltes vegades, als viticultors els agrada dir que tot es fa a la vinya i que, si el raïm està bé, tot està bé. Una mena de mite on la natura estaria al nostre servei, que n’hi hauria prou de deixar-la fer. En un món de fantasia i romanticisme, qui sap? Però a la realitat, el 2022 calia mirar la vinificació com la llet al foc, un ull a les anàlisis, un altre al cor per deixar que el raïm s’expressés i captés l’esperit de l’anyada.

No escric mai la meva oferta primeur abans que els vins estiguin clarament al seu lloc i la meva carta tardana s’explica per dues o tres parades de fermentació al final de la fermentació alcohòlica. Els vins ja estan secs, havent decidit els llevats al març tornar a treballar, com sol passar a la primavera.

IMPORTANT

“Estem caminant sobre la lluna”… Potser vau veure sortir al Senat a Xavier Niel, explicant que un dels membres el va criticar pels preus massa baixos dels seus forfaits i la seva decisió de no augmentar-los. Siguem realistes, tot puja amb els proveïdors de Clos des Fées, els salaris (i n’estic encantat), l’energia i, sobretot, els materials secs. Però tenim els mitjans per treballar com volem i no es tracta de guanyar més a costa dels amants del vi. Aleshores, la notícia és que ni Xavier Niel ni jo no apujarem els preus aquest any. L’esforç de la nostra part és MOLT important, no ho dubteu, però no es tracta de provocar inflació per generar beneficis extraordinaris, com fan altres. “Més val un bon nom que un cinturó d’or”, solia dir la meva àvia. Allà on sigui, deu alegrar-se de veure que els seus preceptes humanistes han florit.

Alguns detalls sobre l’oferta primeur: aquest any no hi ha Faune blanc, a la sémillon no li agrada la sequera. Així és la vida. Pocs “Aimer Rêver…” i per tant una compra en primeur és imprescindible si es vol gaudir de l’encant d’aquesta pinot noir.

I els vins en tot això? Acabo de tastar el Vieilles Vignes en criança, i bé no ho podria escopir pas: fruita, frescor, energia, estructura tànnica equilibrada i sedosa, vi ja molt assentat, s’omplirà en criança i en ampolla per convertir-se en aquest vi transgeneracional que tant estimo. Els lots de syrah de Clos des Fées són densos, de tanins estrets, molt del nord en la seva estructura i arrelament. Els mourvèdre estan en plena adherència, rectes, llargs, impressionants en longitud.

En conjunt, és una gran anyada de Clos des Fées, podrem quedar-nos amb alguna cosa, espero. Em sobreviuran. La Petite Siberie està en la seva fase d’encant, i un estaria temptat d’embotellar aquest coulis de gerds amb gust de vainilla i d’una longitud immensa, cosa que per descomptat no s’ha de fer ja que la criança és tan important en aquesta cuvée. Havent provat el 2003 a Vinapogée, va ser clarament el “vi de l’espectacle”. Quin vi…!

Com cada any, també us oferim la possibilitat de reservar formats grans, magnums, 3 litres i 6 litres, sense cost addicional. Aquestes ampolles estan “fora de comerç”. Ideal per commemorar el naixement d’un nen, un costum francès que donem suport amb gust.

El millor és per descomptat i sempre utilitzar la nostra botiga en línia:

http://www.lapetiteepicerieduclosdesfees.com

Agraeixo per endavant el suport i la comanda, amb l’esperança de tenir el plaer, un dia, de donar-los la benvinguda al Domaine.

Hervé Bizeul