“Una anyada tranquil·la ens ofereix uns vins sorprenentment carregats de seducció, l’abast dels quals encara està meravellant-nos.
Potser cegats per la històrica anyada anterior, 2011 ens resultà una mica anodí al principi. Però amb el transcurs dels mesos, amb el temps humit, la generositat de fruita i les extraordinàries condicions del Bierzo, entenguérem que també els anys menys excepcionals en un sentit climàtic poden assolir cotes sublims.
També es confirma en el 2011 que la influència del clima és tan important durant el període vegetatiu del cep com en el transcurs de l’elaboració i la criança del vi.
Amb el mes de novembre començà un dels períodes de fred més continu des de que estem a la comarca; durant setmanes senceres les temperatures mínimes van rondar els set graus negatius. Tot i que les pluges van assolir un nivell alt durant tot l’hivern: 120 litres al novembre, 134 al desembre de 2010, 128 al gener i 83 al febrer de 2011. Tot aquest conjunt de condicions aparegué com molt beneficiós per la salut dels ceps, que arribaren a la primavera en perfecte estat, sense problemes relacionats amb fongs i plagues. Fins a finals de maig del 2011, el fred i les neus van dominar les muntanyes.
Harmonies primaverals
El tret que determinà els mesos de la primavera, i que tan diferent va fer aquesta anyada de l’anterior, fou l’ambient extremadament humit. Si bé les pluges no van ser excessives en termes absoluts (76 litres al març, 40 a l’abril i 39 al maig), si van destacar per la seva persistència i regularitat. Sense passar mai dels 10 mm diaris, els ceps van gaudir d’una harmonia de sol, bones temperatures i humitat que oferiria com a resultat una collita abundant. A les zones argiloses, amb el paratge de Las Lamas, la major retenció de la humitat i la temperatura en aquest tipus de sol encara accentuà més la gran quantitat de raïm que recolliríem. Durant la brostada i el desenvolupament de les inflorescències, el creixement de la planta fou espectacular. A les zones d’alçada, com el Ferro, La Faraona i Viariz, el cep tingué un desenvolupament més mesurat ja que coincidí la floració amb una setmana plujosa. La calamarsa deixà fins i tot sense raïms la zona de Casas Novas, que proveeix part del vi Villa de Corullón. En sumatori, aquestes condicions van retardar la verema d’aquests paratges més elevats.
Estiu de llum i diferències tèrmiques
L’estiu arribà aviat, càlid, amb la humitat justa i amb aquella llum intensa ataronjada que banya els capvespres als vessants de Corullón. Una conjunció que en les anyades més típiques del Bierzo és responsable del misteriós desenllaç que fa possible, en una regió tan septentrional, elaborar vins subtils i voluptuosos a un temps.
A les jornades més caloroses de juny, els 38ºC diürns –gens habituals a la zona– van contrastar amb tardes i nits fresques. Aquesta diferència anticipà la pauta que anava a seguir tot l’estiu, caracteritzat per oscil·lacions tèrmiques extremes que en moltes ocasions van superar els 35 graus. Però la brusquedat del canvi de temperatures entre dies i nits forma part del caràcter primordial de la comarca, una forta empremta del clima continental matisat per influències atlàntiques i mediterrànies que permet als vins arribar a aquest equilibri delicat en el punt òptim de la maduresa.
Una breu mirada a la pluviometria estiuenca ens descobreix registres moderats: 22 litres de juny, 25 al juliol i 34 a l’agost. Amb aquest tònica de pluges escasses vam arribar a la verema del 2011, que vam iniciar amb el record del magnífic any anterior.
Una verema d’abast sobrenatural
Vam recollir en un ambient sec, una abundant quantitat de raïm, pletòric de maduresa, plena de color i sabor, i envejables condicions sanitàries. Tots els atributs necessaris per reflectir amb el temps l’expressió discreta i serena d’una bona anyada.
Aquesta fou la nostra percepció fins que va acabar la fermentació malolàctica, quan ens vam adonar del que realment podíem tenir entre mans.
L’oculta grandesa dels vins s’anà mostrant en el moment en què, més tranquils, perdien poc a poc les vibracions de la segona fermentació. Vam descobrir aleshores una font de riquesa d’indescriptible emoció. A les nostres copes emergia l’eco d’un goig profund. Una cridada de paradisos perduts que vam retrobar en una felicitat inconcreta, duradora, commovedora”.