Una anyada reflexiva i inesperada.

Després d’un any especialment controvertit pel que fa referència al clima, la sorpresa d’uns vins admirablement expressius, ens confirma amb més força si cap el caràcter diferenciador d’aquesta zona vitícola tan peculiar, que amb la seva arrelada varietat mencía no deixarà mai de sorprendre’ns.

Van passant els anys des de la nostra primera collita i la variabilitat climàtica és ja habitual. El que més va cridar l’atenció en aquest 2012 potser van ser les temperades temperatures d’hivern, que van arribar als 25ºC al febrer. També les escasses precipitacions: tan sols 578 litres en una zona on acostuma a ploure al voltant dels 800 litres.

Després d’aquest hivern suau i sec –amb prou feines 53 litres de desembre a març–, la vinya va començar a brostar. Massa aviat, ja que les gelades de principis d’abril i unes pluges no habituals a la primavera –es van concentrar més de 150 litres– van fer que el desenvolupament vegetatiu ja nasqués molt desequilibrat i que la floració s’allargués un mes sencer en un mateix cep. Aquest problema el vam arrossegar fins a la verema i va ser en realitat el nostre gran inconvenient per tal de fixar el dia en què anàvem a celebrar-la.

Amb l’arribada de l’estiu, trobem un aliat insospitat. I és que l’estiu es va presentar suau i moderadament humit, enregistrant-se 40 litres en tres mesos i unes temperatures no superiors a 35ºC i mai inferiors a 6ºC. Només cal recordar que a l’agost les temperatures mínimes solen baixar dels 0ºC al municipi de Corullón.

La mencía és, per ella mateixa, una varietat capritxosa en la seva maduresa. En qüestió d’un dia, fins i tot d’unes hores, pot donar un caràcter radicalment diferent als vins que produeix. Aquest aspecte, ja conegut, es va sumar al desequilibri propi de l’anyada, fent-nos meditar minuciosament la data de cada paratge, de cada parcel·la. Fins i tot ens vam plantejar fer diferents passades de verema a la mateixa finca, fet desestimat per les més de 200 parcel·les en què es reparteixen les nostres vinyes.

Finalment, va resultar un encert elevar a categoria la condició heterogènia del Bierzo. A la combinació de sòls, altituds, exposicions i diferents fenotips de la nostra varietat mencía, s’hi sumà aquesta anyada la diversitat en la maduració dels diferents gotims.

Vam començar la verema el dia 14 de setembre, tard respecte al que és habitual, i la comencem a Basnadas, molt a prop del riu Burbia, en una zona molt baixa i assolellada. Va ser un exercici de prova per la inseguretat d’una verema que ens feia dubtar de la maduresa real, ja que els successius mostreigs i proves a peu de vinya no semblaven donar-nos una resposta satisfactòria.

Des de que aquest primerenc paratge va entrar a la tina de fermentació, tot va venir rodat: les zones més assolellades de Corullón, Sant Martín i Fontelas fins arribar a Moncerbal el dia 19 d’octubre, delmat aquesta vegada a gairebé la meitat de la seva producció per l’atac del senglar; Las Lamas al dia següent, aconseguint aquesta vegada potser el millor vi que aquesta assolellada vessant ens ha donat en la seva admirada història d’embotellat, i La Faraona, finalment, el dia 16. Després de molts dubtes, la subtilesa del vi acabarà per compensar la baixíssima producció de la nostra vinya més misteriosa …

Vins d’una classe desconeguda fins avui, drets i armats amb una rigidesa embolicada en delicats matisos aromàtics i sabor deliciós. Molt rics i realment fins i plens de missatge històric. Grans vins que expressen millor que mai la categoria que aquesta regió guarda en el seu profund saber mil·lenari; vins que transcendeixen el físic, vins emocionants i plens d’energia espiritual.

Els vins de major vitalitat i elegància!