Condicions climàtiques de l’anyada 2013
Les temperatures particularment fresques a finals d’hivern i a la primavera van retardar la brostada i també la floració deu dies comparat amb la mitjana. I com també va ploure molt durant aquest període, la floració fou lenta i el quallat difícil, provocat per la brima i corriments generalitzats en els merlot. Aquest últim fenomen fou de sever a moderat pels cabernet. Des del principi sabíem que l’anyada 2013 no seria gaire abundant…
Afortunadament, la sequera estiuenca va permetre als raïms recuperar una mica aquest retard: no ens vam trobar al verol amb la mateixa heterogeneïtat que en la floració. És molt probable que el descens de la quantitat hagi accentuat aquest fenomen de recuperació. A principis del mes de setembre, l’esperança d’una baixa producció creixia, però semblava madurar en unes excel·lents condicions.
Setembre fou paradoxal, relativament sec i alhora molt humit. Les petites pluges freqüents van mantenir una humitat ambient elevada sense comportar una acumulació important de precipitacions.
Per tant, res estava decidit fins a finals de mes, quan un desenvolupament sobtat de botrytis provocà l’inici de les veremes; mancant encara als raïms una petita setmana de maduració, suficient per esfondrar les esperances d’un gran any, però no per a privar-lo de totes les seves promeses.
Les veremes de blanc es van desenvolupar del 19 al 27 de setembre, i les de les varietats negres del 30 de setembre a l’11 d’octubre.
Pavillon Blanc du Châteaux Margaux 2013
La precocitat del sauvignon ha estat, en el 2013, un avantatge encara més determinant del normal, ja que els raïms van poder arribar a la seva plena maduració abans que la botrytis es desenvolupés seriosament. El baix vigor de les vinyes, com a conseqüència de la seva edat (35 anys) i a un terrer amb baixos rendiments, han contribuït igualment a frenar la podridura, tot i que la sauvignon sigui naturalment molt sensible. Abans, el mes d’agost, fresc i molt sec, contribuí de manera essencial al succés d’aquesta anyada, permetent la maduració dels raïms sense estrès i en unes condicions que van preservar a la vegada la seva expressió aromàtica i la seva acidesa.
2013 s’ha beneficiat dels grans canvis realitzats en la vinificació en els darrers 5 anys, doncs l’objectiu és el d’elaborar un vi blanc més complex, més ric, però també més fresc i amb una graduació alcohòlica més baixa. Tenir èxit en aquest repte s’obté gràcies a molts esforços i a una selecció dràstica… El Pavillon Blanc representa menys del 40% de la collita. El Pavillon Blanc 2013 és probablement tan exitós com 2012 o 2011, amb una quantitat una mica menor.
Pavillon Rouge du Châteaux Margaux 2013
El desenvolupament sobtat de la botrytis, uns dies abans de l’inici de les veremes, no s’havia vist des de feia molt de temps. Si el fong no ha canviat, els nostres mètodes per fer-li front són els mateixos que en els anys 70! Avui en dia el nostre equip de veremadors, més en quantitat i millor formats, van ser capaços d’assegurar una selecció perfecta en un temps rècord, mentre que al celler, els equips moderns de selecció i de tractament dels raïms van realitzar una tasca impossible fa deu anys.
Tots aquests esforços no permeten –malauradament– l’acceleració de la maduració dels raïms de les parcel·les tardanes de cabernet, ni d’esborrar les conseqüències de la brima en els merlot… Les decisions d’assemblatge han estat doncs, particularment severes en aquesta collita: El Pavillon Rouge no representa més del 21% de la collita, mentre que el tercer i sobre tot el quart vi representen el 41%. Aquesta és la producció més baixa de Pavillon Rouge mai elaborada…
Les proporcions de varietats són un reflex de les forces i les debilitats de l’anyada: un minso 10% de merlot, que no es va recuperar mai de la seva difícil floració, sense entendre bé el perquè; 84% de cabernet sauvignon, tornant-se a demostrar la seva adaptació als nostres terrers; 4% de petit verdot, que no ens esperàvem a un nivell tan alt; i finalment, un 2% de cabernet franc que ha encaixat molt bé en el difícil joc d’aquesta anyada.
El preu d’aquesta selecció inèdita en el Pavillon Rouge ha aconseguit una qualitat sorprenent. Sens dubte, fa quinze anys hagués anat a l’assemblatge del primer vi.
Château Margaux 2013
És a les anyades difícils, d’una manera o una altra, quan els grans terrers revelen la seva increïble supremacia. 2013 no és una excepció a aquesta norma, tot i que no comprenguem gaire bé el perquè. La precocitat n’és una: les nostres millors parcel·les de cabernets –entre les més precoces del Médoc– ja havien assolit un molt bon nivell de maduresa abans de la verema, i tan sols faltaven 4 o 5 dies per a què fos excel·lent. Les altres raons romanen, i romandran encara a l’ombra; la genialitat dels grans terrers és difícil de penetrar. Tot i això, les grans parcel·les de cabernet, sense excepció, han donat uns grans vins, és per aquest motiu que l’assemblatge de Château Margaux ha estat molt fàcil de decidir. Representa el 38% de la collita, una xifra molt habitual i clàssica. Pel contrari, la proporció de varietat és poc habitual: 94% de cabernet sauvignon, convertint-se en la més elevada mai assolida, 5% de cabernet franc, 1% de petit verdot i… gens merlot. Fins i tot la nostra millor parcel·la, que havíem veremat amb tot luxe de precaucions, fou decepcionant.
Podem esperar doncs, un vi marcat per la cabernet; i així és, però no com hom s’ho imagina. Doncs estaven suficientment madurs, amb un equilibri i dolçor que en altres llocs són característics del merlot; és cert que aquesta finesa i encant venen donats pel terrer.
Château Margaux 2013 no pretén ser una gran anyada; donades les dificultats de la collita. Però tenim l’immens privilegi d’haver començat aquest segle XXI amb totes les atencions i sacrificis possibles; la qual cosa fa justícia a aquests esforços.