Tot just acabada l’excel·lent collita del 2012 i encara treballant els vins al celler, van aparèixer les abundants pluges de tardor. Significava el millor començament possible per a l’anyada 2013, xopant el terreny i recuperant la seva textura esponjosa. Vam tenir un hivern regular, amb preciosos matins assolellats i pluges espaiades. Dues grans nevades a finals de gener i febrer van emmarcar el període de repòs. Vam realitzar la poda durant el mes de març i vam acabar el dia 20 a Rumbo al Norte, encara amb alguna gelera a la vinya.
No obstant, fou la primavera, sense cap mena de dubte, la que marcà l’anyada. Temperatures baixes i moltes precipitacions. Una anyada de feina dura, complicada, amb més risc de malalties, en la que vam arribar a tenir fins a 1.200 litres de precipitació en alguns pobles de la serra. Aigua a doll.
Primavera freda i ventosa. Una gran nevada va cobrir totes les nostres vinyes a principis de maig. Brots tendres, de verd radiant, delicats, fràgils, sobrevivien sota una mantell blanc. Vam haver de treballar constantment amb infusions de valeriana per aportar calor a les nostres vinyes. Ja ben entrat el mes de maig, hi hagué una gelada. Es van perdre alguns brots. El fred no cessava i les vinyes patien.
El desenvolupament vegetatiu era mínim i el retard gran. Mitjan juny, vam tenir una floració molt complicada, que va aparèixer quan el cep encara no tenia suficients fulles. Acompanyada de tardes fredes i rosada pels matins. Es reduí dràsticament el fruit obtingut perdent, un any més, part de la collita.
Després el vent seguí castigant i el fred romangué fins a finals de juny. L’estiu començà ben entrat ja el mes de juliol. Els ceps es recuperaven i ascendien cap al cel buscant la llum. A l’agost hi va haver dues onades de calor saharià a la major part del país. Les nostres garnatxes estaven encara sense verolar i van aguantar bé aquestes temperatures.
Amb tot, la verema es va endarrerir un parell de setmanes i els rendiments van ser mínims. Una verema marcada per les nits fresques i ventoses la qual cosa ens il·luminava la cara de satisfacció. No existeix millor regal que aquestes nits per a poder tenir acidesa i vins perfilats.
El Reventón es veremà el 15 de setembre. Si el 2012 fou espectacular, la millor anyada fins aquell moment, la 2013 significa el començament de la regularitat. Hi ha 1.000 litres d’aquesta garnatxa de fragància mediterrània i ànima continental.
La verema avançava pausada però tot es complicà a finals de setembre. Una gran tempesta donà l’última volta de rosca desafiant encara més les nostres forces. La recollida es feu més intensa, la selecció encara més precisa.
A principis d’octubre, vam recollir vàries parcel·les a 900 metres en els vessants de Cerro de los Corzos, en el cim de la qual es troba la vinya de Las Umbrías. Rozas 1er Cru, al paratge de Matallana, significa una prolongació de Las Umbrías i de la seva finesa incorporant una major càrrega de fruita. Un nou vi de paratge que, juntament amb La Bruja. Vino de Pueblo i Las Umbrías. Vino de Parcela, tanca i completa la visió del, per a nosaltres, poble més elegant de la Sierra de Gredos.
El 9 d’octubre vam veremar Las Umbrías, de la que amb prou feines tenim 1.000 litres amb el seu perfil aeri i subtil. Enguany amb una expressió més vertical que en altres ocasions. Serà gran.
El 14 d’octubre vam veremar Tumba del Rey Moro, la garnatxa en peu franc, el granit pur, un vi a la vora de l’impossible. Tan sols 800 litres.
L’endemà, el 15 d’octubre, era el torn de Cantos del Diablo que mostra enguany el seu perfil més fi. Una bóta de 300 litres. Una joia. La quantitat ens farà patir però, el millor any fins al moment d’aquesta parcel·la?
Rumbo al Norte el 17 d’octubre. Farina de granit, pedra fluida, textura granulosa i esfèrica, perfil de seda. La garnatxa al límit de la vida vegetal. Amb prou feines una bóta de 600 litres. Amb la tardor van arribar també les temudes tempestes de pedra. Una d’elles va acabar amb la nostra vinya més extrema. Enguany no vam poder recollir la garnatxa gris al cim de Navatalgordo. No tenim El Tamboril 2013. Tan sols vam poder salvar uns 50 litres que estem criant en damajoanes de vidre.
La feina al celler ha estat més delicat que mai. Anyada de maceracions molt llargues i treball ultra gentil i suau. És el temps i el respecte els que defineixen els nostres vins. Després de gairebé quatre mesos, vam acabar el 23 de desembre premsant Rumbo al Norte amb la sensació d’haver sobreviscut a una gran tempesta. Excitació i cansament.
Mentre escric aquestes línies m’assalta el pensament de que potser sigui una mica aviat per a jutjar els vins del 2013. Alguns estan fent la malolàctica, altres estan en plena evolució expressiva. No obstant, tenim la ferma convicció de tenir un tresor al celler. Com a reflex del succeït durant l’anyada, encara és aviat per a descobrir tots els seus matisos però, després de comprendre l’evolució dels 2011, podem dir que els vins del 2013 seran grans. I és que, 2013 té certa similitud amb 2011.
Al 2013, el sòl ens ha donat quelcom escàs però molt valuós. Tenim molt poca quantitat i, en alguns casos, no en tenim gens. Així és la nostra feina. Anyada de lluita, d’esforç, de reinterpretació dels conceptes preestablerts. La 2013 té el caràcter d’anyada tardana, de fred, de terra, d’introspecció. És un any que necessita temps i que guarda un substancial tresor de puresa, un caràcter estret i pedra fluïda. A nosaltres ens encanten aquestes anyades.
Un any més, seguim encisats, seguim famolencs, seguim estimant el que fem.
Descobreix els vins de Comando G i de Daniel Landi de la collita 2013.