CONSULTA TOTS ELS VINS DE ÁLVARO PALACIOS EN VENDA A L’AVANÇADA 2022
Els hiverns del Priorat solen ser secs, però aquest va arribar a una aridesa extrema, amb els seus únics 16 litres de pluja durant els tres llargs mesos que van del desembre al febrer, segons les dades registrades a l’Ermita. A la zona una mica més meridional de Finca Dofí i La Baixada, la xifra amb prou feines va arribar a 10 litres per metre quadrat.
Al març i l’abril, la situació va cobrar una mica de normalitat i ens va portar unes precipitacions encara baixes per a la primavera agronòmica. Valguin com a exemple significatiu els 56 i 67 litres a L’Ermita per a cadascun d’aquests dos mesos.
Llavors, les temperatures marcaven els seus valors habituals. Però a l’inici de maig res no feia presagiar el gran canvi que s’apropava.
Maig i la primera etapa
A mitjan maig, el zenit de la primavera, es va convertir aquesta anyada en un estiu avançat. Durant diverses jornades, els termòmetres van vorejar els 35 graus, valors insòlits en plena etapa de floració de les vinyes.
La lluminositat radiant va accelerar el procés de la floració, cosa que va propiciar la fecundació de totes les baies. La generosa quantitat de raïms anunciava una abundant collita. Tot i això, el nostre subconscient més aviat desesperançat –o aplacat per la calor– no ens ho deixava veure.
Sota aquestes condicions, els ceps van limitar sense vacil·lar la vegetació. Amb brots molt moderats, curts de fulla, sabes en el seu creixement silenciós, semblaven preparar-se per al més dur i difícil temps atmosfèric. Calor aclaparadora, pluges massa escasses i una palpable absència de l’anhelat respir nocturn.
L’estiu de dur rigor
Just a l’inici de l’estiu, una brevíssima pausa refrescant va ser fins i tot menys que un miratge. De seguida es va imposar una calor persistent, amb nits molt temperades a l’estil de latituds semitropicals. Entre el 10 de juliol i el 10 d’agost pràcticament no vàrem conèixer temperatures mínimes menors de 21 o 22 graus. Les mitjanes es van disparar, amb valors propers als 30 graus. I pel que fa a les màximes, una continuïtat insistent de valors superiors als 35 graus!
La vinya aguantava i aguantava sense doblegar-se, i nosaltres patíem per la seva resistència. Malgrat tot, els inèdits misteris que s’amaguen al fons de la naturalesa de les vinyes van fer que l’anyada se salvés, perquè en ple mes de juliol el cel va beneir la terra amb 42 litres de pluja com a plata mullada.
Entre les tres onades de calor que van superar els 40 graus, un efecte favorable va ser mantenir a ratlla les malalties habituals de la vinya. L’oïdi i el míldiu van limitar la seva afectació sota el sol sanejant, cosa que va permetre reduir els tractaments al mínim. En limitar els cristalls de sofre, vam evitar a més el risc de cremar les fulles.
Elogi suprem de les vinyes en vas
Mentrestant, l’estiu continuava abatent cultius, boscos i persones. Alarmats davant l’onada tèrmica, aclaparadora i mai vista, vam haver de prendre decisions precises per evitar que els raïms, aleshores en ple verol, se’ns n’anessin de maduresa i expressió. Gairebé sense intercanvi tèrmic entre dia i nit, podia truncar-se aquest equilibri tan preciós que ofereixen les vinyes velles en vas i vessant.
Creiem que és precisament el cultiu en vas una de les claus essencials aquest any d’onades desconegudes. L’harmonia de la mare naturalesa troba en aquesta forma de plantació tradicional el vehicle de la seva expressió més tenaçment harmoniosa. Per part nostra, vam posar tot el que estava a les nostres mans. Una gran tasca de llaurades continuades amb gran dedicació. Excavacions constants, amb l’aixada a la mà, cep a cep. Un aprofitament del mínim corrent d’aire, de la bufada més esquiva, més valuosa. I un mínim treball amb la part vegetal: tan sols un lleuger despuntat puntual, per tal de tenir cura de la imprescindible cobertura foliar dels ceps en vas en aquesta anyada de sol gairebé incisiu.
La sorpresa d’un gran increment de collita
Quin fenomen inaudit hi ha darrere la combinació entre un estrès hídric extrem i una quantitat de raïm un 20% superior a una collita habitual a la vinya prioratina?
Les vinyes van experimentar un bloqueig de la maduració a conseqüència de la calor excessiva, els ceps es tancaven per sobreviure, oblidant madurar els raïms de forma normal per fotosíntesi i fototranspiració. Alhora, albiràvem uns raïms de garnatxa rosats i translúcids, fruit potser d’aquest estat de la vinya en situació excepcional de problemes i lluita.
Els ceps van donar raïms que van madurar a través d’un camí forçós, però la paradoxa va venir quan aquests raïms també es van omplir del suc, quedant plens d’un most que, en termes de quantitat, va superar totes les expectatives. Possible factor també de la menor coloració del raïm, però alhora de la permanència d’aquesta acidesa i aromes que sostenen la gràcia i sobretot el bell encant dels nostres vins en aquesta anyada sense precedents.
Amb uns nivells de sucre més baixos del que és usual, sabíem per l’aspecte assaonat i vermellós de la polpa que la verema estava fenòlicament completa i que no havíem d’esperar més…
Vam començar la verema amb una setmana d’avançament i sempre amb la premissa de preservar l’expressió de la fruita i la varietat, fugint de qualsevol possible sobremaduresa per no perdre la tipicitat i tradició de les nostres vinyes.
Bellesa que neix de temps difícils
Hi ha moltes lliçons per aprendre de la collita del 2022. Una és la importància de la massa vegetal. Durant la verema, vam poder observar els ceps amb millor canòpia, oasi de massa foliar verdosa que donaran el 2022 més frescor, expressió, complexitat i elegància.
La resistència de la vinya, que es va mantenir verda durant tota la temporada –l’estabilitat de la qual també podria atribuir-se a la discreta massa foliar des del començament–, es pot considerar com un senyal que està començant a adaptar-se a les condicions climàtiques més excepcionals que estem experimentant i que, pel que sembla, viurem encara més en el futur.
Un cop completades les veremes, desenvolupades amb temps càlid i sense pluges, les nostres garnatxes velles van sumar juntament amb les carinyenes una aportació recuperada que comença a ser transcendent: la varietat picapoll negre. És moderada, directa, pigmentada i amb una mineralitat àcida que recorda geografies oceàniques. Un gran reintegrament que renova el protagonisme de fruita i textures ordenades, donant una salutació de benvinguda a la finor i a la classe. Aquest picapoll negre acull amb respecte, i en conjunt, la presència dels missatges de la terra en forma d’aquest prodigi que transcendeix cap al costat més espiritual dels grans vins.
Paradoxa de frescor en aquest any de la gran calor. Les pellofes excepcionalment gruixudes de les baies van protegir el raïm de la irradiació, els seus mosts van ser molt purs, procedents de vinyes perfectament sanes que van oferir vins modelats d’una bellesa pura. Les aromes i els sabors ressalten amb el vibrant nervi de l’acidesa sucosa on flueixen gustos intensos de la terra, el cep i la llum. Harmonia sedosa que narra la crònica del que ha passat en aquests camps amb la subtilesa de la dignitat.
Dades rellevants
Precipitació anual: 310 mm (Finca Dofí), 359 mm (L’Ermita).
Temperatura mitjana: 15,89 ºC (L’Ermita), 16,71 ºC (Les Aubaguetes).
Brotada: a partir del 18 de març
Floració: a partir del 19 de maig
Verol: a partir del 20 de juliol
Dates de verema:
L’Ermita: 13 d’octubre
Les Aubaguetes: 4 d’octubre
La Baixada: 7 d’octubre
Finca Dofí: del 8 de setembre al 14 d’octubre
Gratallops Vi de Vila: del 16 de setembre al 18 d’octubre